Algoritmocràcia (38)

 Grimonpont, Arthur. Algoritmocràcia. Girona. Llibres del selge. 2023 (p 294)

Arthur Grimonpont. (París, 1991) Enginyer, investigador i consultor especialitzat en els reptes de la transició davant les crisis ecològiques. 

PREFACI (Jean-Marc Jancovici)

Les xarxes socials distorsionen l'opinió (p 11)

Només progressem quan sortim de la zona de confort (p 12)

INTRODUCCIÓ ......................................................................... 15

El flux d'informacio determina com percebem i interpretem el món (p 18)

PART 1 – L’ECONOMIA DE L’ATENCIÓ .............................. 21

El nostre temps són els seus diners ................................... 23

Passem més temps a internet que menjant, parlant o caminant (p 25)

...el nostre temps d'atenció és un recurs rar i preció... l'abundància d'informació crea escassetat d'atenció... Economia de l'atenció (p 26)

El temps que dediquem a les pantalles és el seu principal obectiu (global wath time) (p 29)

Les xarxes socials són màquines per captar l'atenció

Una (molt) breu història de la intel·ligència artificial¹ .... 31

Les IA de recomanació .......................................................... 45

Un grapat d'algoritmes impulsats per interessos privats determina a quina informació estan exposats milers de milions d'éssers humans a raó de diverses hres diàries (p 50)

El cervell humà, presa ideal de l’economia de l’atenció? ... 51

Tenim molts biaixos evolutius que ens impulsen a afavorir certs tipus d'informació sobre altres (p 54)

les plataformes competeixen per capturar el nostre temps (p 57)

Daniel Kahneman (1934-2004), tenim dues maneres de pensar:

1. Mode automàtic, involuntari, intuïtiu i ràpid (p. ex. identificar una emoció a la cara)

2. Lent, requereix oncentració (resoldre problemes complexes (p 58)

Biaxos cognitius (avantatges adaptatius adquirits al llarg de milions d'anys... el judici racional pot ser costós en temps i energia)

1. Biaix de confirmació (posició intuïtiva abans que la raó actuï)

2. Aversió al risc

3. Biaix de sobreautoestima (influenciat per la cultura)

4. Efecte d'exposició única (p 59-61)

Som racionalment irracionals (p 62)

PART 2 – GOVERNATS PER LES PLATAFORMES SOCIALS ... 63

El preu de l’addicció ............................................................... 65

La sobrexposició a les pantalles comporta grans efectes en le desenvolupament psicocognitiu... mai en la història de la humanitat s'havia fet una experiència de descerebració a escala tan gran (p 68)

El % d'adults nord-americans que llegeixen llibres ha assolit el nivell més baix en 30 anys (43%) (p 69)

Facebook et coneix millor que les persones que et coneixen ... 73

..."perfilar-nos de la manera més fina possible (p 75)

Usuaris i creadors de continguts: tothom a la baixa ........ 79

Els algoritmes afecten als creadors de continguts (p 81)

Bombolles d’informació, radicalització i polarització ...... 87

La moderació és fatal... Res no té tant d'èxit com l'excés. Oscar Wilde (1854-1900) (p 87)

Bombolles d'informació de la plataforma ... intal·lats en la seva bombolla pensen que les informacions són generalitzables i legítimes (p 89)

Bombolles filtre... els humans ens podem interessar per un nombre limitat de temes (p 90-91)

Vivim en microcosmos digitals paral·lels (p 94)

Desinformació massiva .......................................................... 99

El periodista digne ha de tenir pensament crític, veracitat, precisió, integritat, equitat i imparcialitat com a pilars de l'acció periodística (p 102)

La desinformació excel·leix en captar l'atenció (p 104)

Plataformes socials

- Suposen la desintermediació de la comunicació pública

- S'intermpoen entre els mitjans convencionals i els seus lectors (p 105)

Les notícies falses tenen un 70% més de possibilitats de ser retuitejades que la informació autèntica (p 107)

Xarxes socials com a virus contagiós.. amplificació automàtica (p 108)

Les "fake news" són contagiosies (p 109)

La nostra atenció contra les nostres intencions ............. 113

Cada minut dedicat a veure un video de gatets és un minut denegat a algun altre tema o activitat (p 115)

"Llaminadures mentals": facilitat d'accés a productes cognitius... (p 117)Les xarxes socials aprofiten les nostres debilitats psicològiques (p 121)

Desviació democràtica .......................................................... 123

...ningú ja no és creu res. Hannah Arendt (1906-1975)

Tres grans forces de cohesió. Jonathan Haidt (1963), psicòleg social:

- confiança mútua (ara hi ha desconfiança cap a les institucions de govern)

- institucions fortes i fiables

- narracions compartides (la humanitat observa el món a través de fragments dispersos) (p 127)

Infoguerra mundial ............................................................... 131

Eleccions americanes del 2016 i el vot del Brexit = casos de manipulació més famosos (Cambridge Analytics) (p 137)

Fer scroll mata .......................................................................... 139

Birmània... l'ampliació de l'odi en línia (p 144)

Conclusió intermèdia .......................................................... 145

és urgent regular aquests nous espais (p 147)

PART 3 – GOVERNAR LES PLATAFORMES SOCIALS .... 149

Per què regular? ....................................................................... 153

Tecnologies perilloses (les plataformes socials pertanyen simultàniament a les tres categories)

1. Intrínsecament perilles (com les drogues)

2. Perilloses per l'ús accidental o maliciós... microtargeting polític!!!

3. Efecetes indesitjables

Qui ha de regular? .................................................................. 157

Els estats han de finançar autoritats reguladores p´bliques i independents (p 161)

L’engany de la “responsabilització” ................................... 163

L'objectiu principal de les empreses privades és generar beneficis (p 165)

Els mateixos enginyers de les plataformes tenen dificultats per entendre com funcionen els seus algoritmes (p 168)

Hi ha una asimetria entre el poder d'influència de les xarxes socials i l'autonomia d'informació i judici dels seus usuaris (p 169)

Els nous comerciants del dubte ......................................... 171 

Una estratègia és generar dubtes... com van fer les companyies del tabac per neutralitzar la informació sobre els efecets nocius de fumar (p 175) Merchants of Doubt (2010) llibre de Naomi Oreskes i Erik M. Conway sobre l'escalfament global (hi ha un edició en castellà) (p 175)

Timnit Gebru ( 1983) és una científica en computació etíop i especialista en biaxos algorítmics (p 177) El 27 de febrer de 2027 publicarà el llibre "Deep Unlearning: The Rise of AI and the Radicalization of a Tech Idealist"

Desmantellar les plataformes? ........................................ 180

L'estratègia d'intentar desmantellar les plataformes no fa res per resoldre el perill inherent de la guerra de l'atenció (p 186)

A meta-problema, meta-solució .................................... 187

"meta", del greu "més enllà"

Metavers = nón virtual privat immersiu... addició, desinformació, polarització, radicalització, guerra de la informació... (p 189)

No hi ha manera de limitar la desinformació (p 190)

Combatre els mals de l'economia de l'atenció implica abordar el "metaproblema": la lògica de l'extracció de l'atenció (p 191)

Qui es beneficia del codi? ............................................ 193

Sistema xinès = barreja d'autoritarisme i economia de mercat (p 195)... a la Xina i Rússia els mitjans de comunicació estan majoritariament a les ordres del govern (p 196)

...les institucions occidentals estan considerablement afeblides, mentre que el sistema totalitari xinès s'enforteix considerablement (p 201)

La Unió Europea ha de portar la iniciativa .................. 203

PART 4 – PER UNA REVOLUCIÓ EN L’ATENCIÓ ............ 209

On tenim el cap? ............................................................... 211

The Limits of Growth, editat per Dennis (1942) i Donella Meadows (1941-2001)... la humanitat s'enfronta a un risc d'existència de la qual ella mateixa n'és la causa (p 214)

- només un 5% de la Terra està lliure d'activitat humana

- disminució de la biodiversitat

- desigualtats de riquesa (la riquesa dels 2-3 individus més rics seria suficient per posar fi a la fam) (p 217)

- l'habitabilitat del nostre planeta està en joc.

- incapacitat de cooperar pel nostre interès col·lectiu a llarg termini

Cultura contra-natura ....................................................... 219

El problema real per a la humanitat és aquest: tenim un cervell paleolític, institucions polítiques medievals i tecnologies dignes d'un deu. Edward O. Wilson (1929-2021) (p 219)

La nostra ultrasociabilitat depèn de la nostra cultura i no del nostre patromoni genètic... la cultura designa tots els coneixements i comportaments adquirits durant la nostra vida (p 221)

Ludwig Boltzmann (1844-1906) "la lluita per l'existència és una lluita per apropiar-se de fonts d'energia explotables" = creixement (p 223)

El creixement del PIB ha provocat a tot arreu, però amb disparitats:

- increment de l'esperança de vida

- increment de la salut

- increment de la taxa d'alfabetització

- increment dels nombre d'anys d'estudi (p 224)

és inútil confiar en els ecogestos individuals... els canvis de comportament individual s'han de coordinar a gran escala (p 226)

L'evolució cultural (transformacions que poden ser intencionades i planificades) es produeix mes ràpid que l'evolució natural (mutacions aleatòries) (p 227)

La utopia del coneixement universal .............................. 233

Michel Serres (1930-2019) "les civiltzacions canvien i es configuren de noves maneres quan es produeixen revolucions de la informació":

- la invenció de l'escriptira

- la impremta

- internet

L'accessibilitat al coneixement no garanteix per res del món ni la seva difusió ni el seu ús (p 237) 

Llibertat d’opinió amb condicions ................................... 239

Filosofia de l'utilitarisme. John Struat Mill (1806-1873) "la felicitat més gran pel major nombre de persones" (p 241)

Mercat contemporani de les idees.

- hi ha nombrosos punts cecs (finitut de recurss...)

- estem condemnats a confiar en intermediaris... el control privat sobre els mitjans i la concentració del seu accionariat augmenta cada any (p 246)

La prioritat de les plataformes no és informar (p 248)

Servitud de l’atenció .......................................................... 249

No n'hi ha prou amb què una idea sigui util a la humannitat per fer que s'estengui pel món... els descobriments que podrien haver salvat milions de vides han trigat dècades en arribar a una part important de la humanitat (p 253)

Les societats secularitzades no són immunes a les supersticions (p 255)

Google... no és ni la recerca de la veritat ni la recerca del bé comú el que regeix el funcionament del seu algoritme (p 257)

El resultat és una bretxa creixent entre les nostres creences i la realitat... mute news: ocupen una petita part de l'espai informatiu quan són molt importants (p 258)

Cap a una algoritmocràcia ................................................ 261

L'ideal democràtic suposa que la millor manera de conèixer les preferències de la majoria és preguntar-les (p 263)... cal un marc per a la presa de decisions col·lectives (p 264)

CONCLUSIÓ: UNA HISTÒRIA DE RELATS ....................... 273

Austràlia és un dels països del món on el negacionisme climàtic té més importància (p 280)

ANNEXOS .............................................................................. 283

Principals modes de transmissió de la informació TAULA (p 289)

Notes .............................................................................................. 295

Agraïments .................................................................................... 336

Del mateix autor ........................................................................... 338

Crèdits de les il·lustracions ..................................................... 339

Crèdits de les citacions ............................................................. 340