Prigogine, Ilya. El
nacimiento del tiempo. Barcelona. Tusquets editores. 1991 (p 98)
Ilya Prigogine (1917-2003)
Nota biogràfica
·
Estudi dels fenòmens irreversibles
·
Estructura dissipativa
·
La matèria té la capacitat de
percebre diferències en el món exterior i de reaccionar amb grans efectes a
petites fluctuacions (p 11).
·
Els processos irreversibles posen
en joc les nocions d’estructura, funció i història (p 13).
·
Temps, no és només un paràmetre de
moviment... mesura les evolucions internes cap a un món de no-equilibri (p 15)
Conversa amb
Ottavia Bassetti
Karl Popper (1902-1994) diu que el temps no pot ser una il·lusió perquè
seria com negar Hiroshima (p 22)
Albert Einstein (1879-1955): “El
temps no és a la física”
Henri Bergson (1859-1941): El
temps no pot ser objecte de la ciència, perquè és massa complex per a la ciència.
John A. Wheeler (1911-2008) Observer
participancy description de l’univers. És l’observador, l’home, la
conciència, qui crea el temps (p 25)
Hi ha una dialèctica entre gravitació i termodinàmica,
entre Einstein i Ludwing Boltzmann (1844-1906).
·
Segon principi de la termodinàmica: mai no podrem predir el futur d’un sistema complex. La termodinàmica
és la ciència de la complexitat (p 29)
Lluny de l’equilibri, la matèria adquireix
noves propietats. Lluny de l’equilibri, les equacions no són lineals.
Erwin Schrödinger (1887-1961): What is life?
(1944)... La funció crea l’estructura
La vida és el regne d’allò no lineal (p 35)
La creació literària està completament basada
en el temps i, en gran part, en el temps viscut (p 37)
La vida és el temps que s’inscriu en la
matèria (p 40)
El naixement
del temps
·
Irreversibilitat
·
Probabilitat
·
Coherència
Sembla que existeix una “fletxa del temps”
comú a tot l’univers (p 45)
1.
La irreversibilitat a nivell
macroscòpic
Tots els fenòmens biològics són irreversibles
(p 47)
Turbulència: Un
fenomen altament estructurat, en el qual milions i milions de partícules
s'insereixen en un moviment extremadament coherent.
Quan s'afronta el domini del no-equilibri,
s'estableixen noves interaccions de llarg abast (p 49)
El no-equilibri constitueix el domini per
excel·lència de la multiplicitat de solucions (p 50).
Un sistema en equilibri no te i no pot haver
tingut història... només pot persistir en el seu estat, on les fluctuacions són
nul·les.
2.
La irreversibilitat microscòpica.
La irreversibilitat i la probabilitat són dues
nocions estretament lligades (p 53)
Si puc efectivament imposar condicions
inicials suficientment exactes per predir el resultat del joc, puc concloure
que el resultat és determinista.
¿és potser la ignorància l'única font de
sorpresa? NO: hi ha sistemes dinàmics tals que cap coneixement finit de les
condicions inicials permet preveure el resultat del joc
Per a aquesta classe de sistemes dinàmics,
només cal que canviï infinitesimalment les meves condicions inicials perquè es
produeixi un altre succés (p 54).
Un nombre
irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot
expressar com una fracció a/b, a la qual a i b són enters, i b és diferent de
0. La arrel quadrada de qualsevol nombre primer és un nombre irracional.
El coneixement disponible de les condicions
inicials, sigui quin sigui, no ens permetrà seguir la trajectòria en el curs
del temps.
En la física clàssica es podia mesurar tot...
(p 59)
...les estructures de la natura ens
constrenyen a introduir la probabilitat independentment de la informació que
tinguem (p 62).
3.
La irreversibilitat n cosmologia.
La irreversibilitat és una cosa comuna a l’univers
sencer (p 63)
Al voltant del 1922 es va haver d’abandonar la
idea d’un univers estàtic a favor d’un univers en expansió.
...conciliar l’existpencia d’una teoria
unificada de l’univers amb la seva pròpia evolució... Grand Unification
Theory... les “cordes” i les “supercordes” són
instruments amb els quals es mira de procedir a la unificació (p 71)
La relació entre espai-temps per una part i
matèria per l’altra, no és uniforme (p 71)
4.
El naixement del temps.
La ciència només pot descriure fenòmens repetibles
(p 75)
...jo crec que es formarà un altre univers
cada vegada que les condicions astrofísiques siguin favorables per a aquest
coneixement (p 75)
A la cosmologia que acabo d'exposar, és la
totalitat que exerceix el paper determinant. El fet singular, individual, només
es torna possible quan està implicat en una totalitat com aquesta (p 76)
El temps precedeix l'existència i podrà fer
que neixin altres universos (p 77).
El paper
creatiu del temps
El binomi ordre-desordre suscita avui dia
nombroses confrontacions culturals (p 81)
Aristòtil (al llibre “Física”): el
temps era la mesura del moviment en la perspectiva de l'abans i el després.
La mecànica quàntica ha introduït l'atzar
a la física.
La irreversibilitat crea una diferenciació:
l'interior del sistema resulta diferent de l'exterior (p 86)
Paul Valéry (1871-1945): "El
cervell és la inestabilitat mateixa" (p 93).
La inestabilitat destrueix el caràcter de
les trajectòries i modifica els nostres conceptes d’espai-temps.
L'estructura de l'espai-temps està lligada a
la irreversibilitat.
L'evolució de l'univers no ha estat en la
direcció de la degradació, sinó en la de l'augment de la complexitat.
Els desenvolupaments recents de la
termodinàmica ens proposen per tant un univers en què el temps no és ni
il·lusió ni dissipació, sinó creació (p 98) à relació
del temps amb la idea de canvi.
.jpeg)
