divendres, 3 d’abril del 2026

Le temps (20)

 Stuart, Colin.  Le temps. Paris. Quanto. 2025 (p 116)


La paraula per definir l'espai de 20 dies (mes) "Mes", ve de de l'arrel indo-europea "me", que vol dir LLUNA (p 16)

La fragmentció del temps és una convenció: s'ha definit el segon de moltes maneres.

Fotografia. 1826. Joseph-Nicéphore Niépe (1765-1833)

Pel·lícula. 1888 (a Anglaterra)

L'escriptura cuneiforme té poc més d 5.000 anys (p 26)

Edat de l'univers: 13.000 milions d'anys (p 30)

La llum ens mostra sempre esdeveniments del passat... Veiem sempre esdeveniments del passat... "any-llum" mesura distància, no temps (p 36)

Arthur Eddington (1882 - 1944) ... la "fletxa del temps" (p 45)

Albert Einstein (1879-1955) va publicar quatre articles clau l'any 1905:

1) Efecte fotoelèctric. Títol: Über einen die Erzeugung und Verwandlung des Lichtes betreffenden heuristischen Gesichtspunkt. Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 132–148. DOI: 10.1002/andp.19053220607

2) Moviment brownià. Títol: Über die von der molekularkinetischen Theorie der Wärme geforderte Bewegung von in ruhenden Flüssigkeiten suspendierten Teilchen. Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 549–560. DOI: 10.1002/andp.19053220806

3) Relativitat especial. Títol: Zur Elektrodynamik bewegter Körper.Publicació: Annalen der Physik, 17 (1905), 891–921. DOI: 10.1002/andp.19053221004

4) Relació massa–energia (E = mc²). Títol: Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig? Publicació: Annalen der Physik, 18 (1905), 639–641. DOI: 10.1002/andp.19053231314

Hermann Minkowski (1864 - 1909): L'espai i el temps són dues nocions inseparables (p 56).

Minkowski, H. (1909). Raum und Zeit. Physikalische Zeitschrift, 10, 104–111. (Conferència original pronunciada el 21 de setembre de 1908 al Congrés de Científics i Metges Alemanys, Colònia.). “Raum und Zeit sollen fortan zu einer untrennbaren Einheit verschmelzen.” (“L’espai i el temps han de fondre’s d’ara endavant en una unitat inseparable.”)

La gravetat és una conseqüència  de la corbatura espai-temps (p 57)

El temps passa més lentament pels vostres turmells que pels vostres ulls (p 76)

La relativitat general reposa sobre una trama espai-temps, mentre que la física quàntica afirma que tot és granular (p 89)

...alguns investigadors proposen passar completament del concepte de temps (p 109)... el temps, existeix realment? (p 110)



dijous, 2 d’abril del 2026

La roca i l aire (19)

Garrigasait, Raül. La roca i l aire. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2025 (p 135)


Aquest és un exemple clar de llibre que hagi de tornar a llegir. 


divendres, 27 de març del 2026

Llistes d'espera (18)

 Diversos autors. Llistes d'espera. Barcelona. Fundació Vila Casas. 2003 (p 249)


L'espai és indestriable de l'espera... on esperes matisa molt el temps (p 7)

Llistes d'espera

  • La demanda és superior a l'oferta (p 29)
  • És una forma de "racionament"... regulat per la llei (p 109)
  • Són barreres administratives per traspassar l'atenció primària (p 110)
  • Causes del desajust entre demanda i oferta (Alicia Granados) (p 115):
    • Avenços científics
    • Variabilitat de la pràctica clínica
    • Increment de l'esperança de vida
    • Increment de les expectatives dels usuaris.
    • Criteris de priorització
  • Millores en l'organització (p 217)
  • Xavier Trías: si apostem per la qualitat, la demanda creix (p 231)

Learning is you secret (p 65)
La lentitud contra el soroll i l'acceleració (p 66)
...si hay lgo que pone en pie de guerra nuestra capacidad de comprensión, eso es la fragmentación (p 78)
A mort é uma espera que nao sabemos esperar (p 85)

L'experiència d'esperar és irrepetible, únia, personal (p 141)

L'espera de Humphrey Bogart (1899-1957) a Casalblanca.

Les dones són les que esperen, els homes actúen (p 148)

"Síndrome de la sala d'espera" (p 154)... Serguei Krikalev (1958)... 1992, es va haver d'estar a l'espai més temps del previst (331 dies) i quan li van preguntar "De quina manera va viure l'espera?"... "Amb paciència"... va dir (p 157)

L'home és un animal avesat a la litúrgia (p 173)

Tot art demana un mínim grau d'interacció: mirar, escoltar, tocar (p 175)

La única patria para nosotros, los judíos, es la escritura, es el verbo"... cita de M. Duras (p 187)

El plaer humà és sempre futur (p 195)

Inseparable relationship of time and space (p 207)

Waiting is an essential part of art history (p 209)

La múscia és l'art del temps (p 215)

Un nombre important de famílies que s'oposen a la possibilitat de donar els òrgans i teixits d'un familiar mort (p 248)


dimecres, 25 de març del 2026

El temps de la promesa (17)

 Garcés, Marina. El temps de la promesa. Barcelona. Editorial Anagrama. 2023 (p 99)



Una nova relectura. La primera lectura va ser fa un parell d'anys.


dissabte, 21 de març del 2026

Lliçons de coses (16)

 Fontcuberta, Joan. Lliçons de coses. Barcelona. Arcàdia. 2025 (p 171)



divendres, 20 de març del 2026

Sette brevi lezioni di fisica (15)

 Rovelli, Carlo. Sette brevi lezioni di fisica. Milano. Adelphi Edizioni. 2014 (p 85)



Comentaris del 2015

En vermell els comentaris del 2026.

1. LA PIÙ BELLA DELLE TEORIE...occhi nuovi per vedere il mondo.

La bellesa pot procedir de la comprensió d'un fet (Einstein va comprendre que el camp gravitatori és l'espai) o de l'audició del darrer quartet de Beethoven. Però allò que cal és una manera diferent de veure el món.

El temps no passa igual per a tothom (p 14)
El camp gravitacional és l'espai (p 17)
Les coses cauen perquè l'espai es doblega (incurva) (p 18)
El temps també es doblega (p 19)
L'espai no roman tancat, s'expandeix (p 20)

2. I QUANTI. Fino all'ultimo, il dubbio.

L'energia es distribueix a l'espai d'una manera discontínua (p 24)
En la mecànica quàntic cap objecte no té una posició definida (p 27)
La probabilitat entra en el cor de la física (p 27)
La realitat són només interaccions? (p 29)

En el creixement del coneixement s'obren noves preguntes (p 29)
El dubte fins el final (p 30)

 3. L'ARCHITETTURA DEL COSMO. Il pensiero scientifico si nutre della capacità di "vedere" le cose in modo diverso da come le vedamo prima.

En ciència, el primer pas sempre és la visió

El pensament científic es nodreix de la capacitat de "veure" (p 31)
Anaximandre de Milet (c. 610-546 aC)La Terra è un grande sasso che galleggia sospeso nello spacio, sensa cadere ( La Terra és una gran roca que flota suspesa a l'espai, sense caure) (p 33)
El nostre cosmos és immens, elàstic i atepeït de galàxies (p 37) 

4. PARTICELLE. La fisica non è sempre una stori de successi.

Paul Dirac (1902-1984), el científic més important del segle XX després d'Albert Einstein (1879-1955) (p 43)

"Model estàndard de les partícules elementals" = un grapat de partícules elementals que vibren i passen contínuament de l'existir al no exisitir... Aquesta teoria funciona, però no és "elegant".

Un grapat d'ingredients elementals que es comporta com un LEGO (p 40)
Viviem en un món d'esdeveniments, no de coses (p 41)

5. GRANI DI SPACIO ...è un tentativo di dezifrari questi indizi e guardare un po' piu lontano.

...al matí el món és un espai curvat on tot és continu (teoria de la relativitat) i a la tarda el món és un espai pla per on salten "quantums" d'energia (mecànica quàntica) = la síntesi vol ser la "gravetat quàntica"

"Gravetat quàntica" a loopteoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity)... els àtoms estan "enllaçats" els uns amb els altres (p 51)
El món està fet de relacions, més que no pas d'objetes (p 51)
En aquest context el temps no existeis com un continu (p 51)
Quan l'univers es comprimeix d'una manera extrema genera una força repulsiva... el Big Bang... Potser el nostre món procedeix d'un món precedent i es va formar a causa d'un "gran rebot"... compressió extrema seguida d'un força repulsiva  (p 55)

 


6. LAPROBABILITÀ, IL TEMPO, E IL CALORE DEI BUCHI NERI. Moltíssimo rimane da capire.

Què és el calor?...una substància celenta és una substància els àtoms de la qual es mouen més de pressa (p.57)

La diferència entre passat i futur només es pot establir quan hi ha intercanvi de calor...no és impossible que un cos calent s'escalfi encara més quan entra en contacte amb un cos més fred: però això és terriblement improbable (p 59)

Què és el pas del temps? (p 64) Heidegger ja va fer palès que el concepte de "pas del temps" és absent de la nostra descripció del món (p 66)

"L'immanifesto è molto più vasto del manifesto"

Stephen Hawking suggereix que els "forats negres" contenen calor... potser aquests conceptes poden ser la "pedra Roseta" per entendre la relació entre la teoria quàntica, la gravetat i la termodinàmica (p 69)

La idea de probabilitat relacionada amb el calor va lligada a la nostra ignorància (p 60)
Mecànica estadística = ciència de la probabilitat (p 63)
El present és objectiu (però la relativitat especial diu que el present també és subjectiu) (p 65)
En la nostra interacció amb la resta del món no distingim els detalls fins de la realitat (p 67)
Tenim percepció del temps perquè veiem una imaitge ebiaixada del món (p 67)
Encara hem d'entendre moltes coses (p 68)
Al final ,potser és cert el "pas del temps" (p 69)


7.  (In chiusura) NOI...siamo prima di tutto il soggetto che observa questo mindo.

Els éssers humans fan dues activitats crucials: expliquen històries i segueixen rastres (p 75)

No hi ha res en els éssers humans que eviti les regles de la natura....però quan diem que el comportament humà és imprevisible, és cert,  perquè és massa complex per a ser previst, especialment per nosaltres mateixos (p 79)

...som curiosos per naturalesa (p 82)

...som l'única espècia a la terra que tenim consciència de la inevitabilitat de la nostra mort individual...i de mica en mica haurem de ser conscients de la inevitable desparició de la nostra espècia (o com a mínim de la nostra "civilització") (p 83)

...hi ha moltes coses que no entenem (p 71)
...hem d'acceptar que som un entre els altres (p 73)
Giulio Tononi: "Teoria de la informació integrada" (p 77)
Què significa que siguem lliures de prendre decisions (p 77)...ser lliures no significa que el nostre comportament trenqui les regles de la natura (p 78)
Penso que la nostra espècie no durara gaire temps (p 82)




Les 7 lliçons

  1. Mirar el món d'una manera diferent.
  2. Dubtar fins el final.
  3. Sense "visió" no hi ha coneixement.
  4. No sempre es guanya
  5. ... mirar una mica més lluny.
  6. Encara hem d'aprendre moltes coses.
  7. Humans: explicar històries i seguir rastres

Refrències (científics i filòsofs)

Anaximandre de Milet (c. 610 aC – 546 aC)
Michele Besso (1873–1955)
Niels Bohr (1885–1962)
Ludwig Eduard Boltzmann (1844–1906)
Nicolau Copèrnic (1473–1543)
Paul Adrien Maurice Dirac (1902–1984)
Albert Einstein (1879–1955)
Michael Faraday (1791–1867)
Richard P. Feynman (1918–1988)
Galileu Galilei (1564–1642)
Johann Carl Friedrich Gauss (1777–1855)
Murray Gell-Mann (1929–2019)
Stephen Hawking (1942–2018)
Werner Heisenberg (1901–1976)
Johannes Kepler (1571–1630)
Pierre-Simon Laplace (1749–1827)
James Clerk Maxwell (1831–1879)
Isaac Newton (1642–1727)
Max Planck (1858–1947)








dimarts, 17 de març del 2026

Consells, proverbis i insolències (14)

 Fuster, Joan. Consells, proverbis i insolències (Pròleg de Jordi Muñoz). Barcelona. Ara Llibres. 2026 (2ª edició) (p 171)


He acabat el llibre d’en Joan Fuster (1922-1992) sobre consells, proverbis i insolències. Algunes coses molt interessants, però es veu una mica “antic”. No sé si a una generació jove li poden interessar aquestes reflexions. Alguns exemples que m’han agradat:

·         No comencem a conèixer una persona fins que no el veurem fora de si (p 26)

·         La gratitud paralitza (p 28)

·         Som irrepetibles (p 30)

·         ...els estúpids solen ser més nocius que no pas els malvats... amb un estúpid sempre tenim la sensació d’estar fent el ridícul (p 33)

·         ...la reflexió aïlla (p 50)

·         ...des d’un punt de vista intel·lectual, un màrtir no és mai un argument (p 56)

·         Però, per poc que puguis, no aconsellis mai res (p 59)

·         No sempre la senzillesa és compatible amb l’exactitud (p 69)

·         Els adjectius són sempre subjectius (p 70)

·         Descriure és inventariar (p 71)

·         Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir (p 76)

·         El polític és oportunista o no és polític (p 94)

·         “Política de campanar: la dels problemes concrets i les petites passions (p 96)

·         Només la ignorància és consoladora (p 110)

·         El fracàs no s’improvisa (p 114)

·         És trist no haver disposat d’un crític implacable quan més el necessitàvem (p 134)

·         La meva posteritat serà el paper (p 136)

·         Tot és qüestió de saber llegir (p 138)

·         Saber és saber repetir (p 139)

·         Només els arqueòlegs saben què és el temps (p 148)

·         Compara, i començaràs a entendre (p 150)

·         No paris de protestar, sempre en restarà alguna cosa (p 151)

·         No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles (p 152)

·         Els vençuts passen ràpidament de moda (p 162)

·         Respirem com en el paleolític. No hem avançat gaire, per aquest cantó (p 169)



divendres, 13 de març del 2026

Democràcia i cura (13)

 Tronto, Joan C. Democràcia i cura. Barcelona. Editorial Raig Verd. 2024 (p 315)



dimarts, 3 de març del 2026

Conceptes 1939 (12)

 Oriol i Anguera, Antoni. Conceptes 1939. Barcelona. Editorial Atena. 1938 (p 300)



diumenge, 1 de març del 2026

De totes les coses visibles i invisibles (11)

 Sáez Mateu, Ferran. De totes les coses visibles i invisibles. Barcelona. Pòrtic. 2026 (p. 301)



dimarts, 17 de febrer del 2026

L'art de fer classe (segons un lingüista) (10)

 Cassany, Daniel. L'art de fer classe (segons un lingüista). Barcelona. Editorial Anagrama. 2021 (p 184)



diumenge, 15 de febrer del 2026

Elogi del camí inesperat (9)

 Solnit, Rebecca. Elogi del camí inesperat. Barcelona. Angle Editorial. 2025. (p 230)


L'acció està determinada per la visió (p 9)

El més probable passa sovint, però el més improbable passa prou sovint perquè no es descarti (p 12)

Les categories són inevitables.. però caldria reconèixer-ne les fugues i els límits (p 14)

Saber que no sabem és una forma important de coneixement (p 15)

...em fa por l'oblit (p 31)

L'imprevisible passa regularment (p 35)

Els poders que compten són:
  • Parar atenció
  • Pensament innovador
  • establiment de complicitats (p 42)
La visió a curt termini genera incomprensió i ens impedeix ser efectius (p 45)

...el canvi crucial va venir de la cultura, de les conviccions i els valors...les idees són potents i perilloses, tal com saben els seus enemics i la resta de la gent sovint oblida (p 48)

...tot té una història, res no és completament nou (p 49)

No pots veure la forma de la muntanya quan ets a la muntanya. Hi ha temes que s'enten millor mitjançant l'analogia, el context, els paral·lelismes , la visió des de la distància, que no pas mitjançant l'objectiu directe i tenaç (p 58)

El món està fet de sistemes interconnectats i iterdependents en lloc d'objectes aïllats (p 58)

Rozomàtic... estructures literàries no linias...

Importància del suport mutu (p 69)

Les dretes practiquen "la ideologia de l'aïllament"... aïllacionistes versus interconnexionistes (p 71)

Horizontalitat és una idea d'Eduardo Galeano (1940-2015)... les relacions de murualitat i igualtat entre la gent que es cuida entre si i organitza barris i moviments (p 77)

No actuar és un luxe que els que es troben en perill imminent no tenen, i la desesperació, quan condueix a la inacció, és una actitud que no es poden permetre (p 85)

Si no adoptes una mirada llarga, centrant-te en grans períodes de temps, no pots veure com es construeixen les campanyes (p 86)

...podem diferenciar els auguris de les advertències, que presuposen que el resultat encara no està decidit (p 90)

Allò que ens mou a actuar és el pressentiment que hi ha alguna possibilitat dins de la incertesa (p 95)

Una des les meves tàctiques per mantenir a ratlla el desànim s'ha basat en la disciplina i en la rutina (p 96)

L'esperança comporta un risc. És arriscar-s a perdre (p 97)

La veritat no és un compromís a mig camí entre la veritat i la mentida (p 102)

El centre té biaixos, i aquests biaixos són importants (p 116)

...la tecnologia que relega el contacte personal (p 119)

...si equipares la riquesa amb la virtut, acostumes a equiparar la pobresa amb el vici (p 129)

Zuckerberg insisteix que la connexió en línia és un substitut perfecte del contacte humà (p 131)

...la democràcia depèn en part de la convivència amb desconeguts (p 133)

...les cures sempre s'han considerat femenisnes (p 141)

En les relacions heterosexuals, l'impacte econòmic i professional de tenir fills encara recau majoritàriament en les dones (p 152)

...una persona que no tenia veu, però no perquè no pogués parlar, sinó perquè no m'haurien escoltat (p 157)

"Aquell qui controla el passat, control el present" George Orwell  (1903-1950), a 1984.

Tota crisi és en part una crisi del relat (p 185)

Un problema difícil de copsar (es refereix al canvi climàtic, però els elements es poden fer servir per qualsevol problema "difícil"):
  • Dispers
  • Progressiu
  • Atmosfèric (en el sentit d'eteri o no físic)
  • Invisible
  • Global
  • Moltes causes i manifestacions
  • Solucions disperses i diverses (p 186)
L'escletxa entre el suport percebut i el real afebleix la motivació i la confiança (p 187)

És més difícil reconèixer un fals amic que un enemic honest (p 188)

Greta Thumberg... "pensament catedral"..."hem de posar els fonaments sense saber potser con construirem exactament el sostre" (p 202)

Els wobblies deien "no et quexi, organitza't, però pots fer les dues coses alhora" (p 223)

wobblies = Industrial Workers of the World (IWW o els Wobblies), Treballadors Industrials del Món en anglès) és un sindicat fundat el 1905 als Estats Units d'Amèrica que s'organitza a partir dels principis del sindicalisme revolucionari.

Cuida't, i pensa que tenir cura d'algú altre és una part important de cuidar-te (p 224)

Sóc escriptora perquè sóc lectora (p 226)






dimarts, 10 de febrer del 2026

Bulos en Sanidad? Verdades, medias verdades y patrañas sobre el Sistema Nacional de Salud español (8)

Lobo, Félix (director) ¿Bulos en Sanidad? Verdades, medias verdades y patrañas sobre el Sistema Nacional de Salud español. Estudios de la Fundación. Serie Economía y Sociedad, nº 110. Funcas. Madrid. 2026. (p 132)



dilluns, 9 de febrer del 2026

Energía y civilización. Una historia. (7)

 Smil, Vaclav. Energía y civilización. Una historia.Barcelona. Arpa (3ª edició) 2022 (p 638)



dijous, 22 de gener del 2026

L'ordine del tempo (6)

 Rovelli, Carlo. L'ordine del tempo. Milano. Adelphi Edizione. 2017 (p 199)



divendres, 16 de gener del 2026

El nacimiento del tiempo (5)

 Prigogine, Ilya. El nacimiento del tiempo. Barcelona. Tusquets editores. 1991 (p 98)


 Ilya Prigogine (1917-2003)

 Nota biogràfica

·         Estudi dels fenòmens irreversibles

·         Estructura dissipativa

·         La matèria té la capacitat de percebre diferències en el món exterior i de reaccionar amb grans efectes a petites fluctuacions (p 11).

·         Els processos irreversibles posen en joc les nocions d’estructura, funció i història (p 13).

·         Temps, no és només un paràmetre de moviment... mesura les evolucions internes cap a un món de no-equilibri (p 15)


 Conversa amb Ottavia Bassetti

 Karl Popper (1902-1994) diu  que el temps no pot ser una il·lusió perquè seria com negar Hiroshima (p 22)

Albert Einstein (1879-1955): “El temps no és a la física”

Henri Bergson (1859-1941): El temps no pot ser objecte de la ciència, perquè és massa complex per a la ciència.

John A. Wheeler (1911-2008) Observer participancy description de l’univers. És l’observador, l’home, la conciència, qui crea el temps (p 25)

Hi ha una dialèctica entre gravitació i termodinàmica, entre Einstein i Ludwing Boltzmann (1844-1906).

·         Segon principi de la termodinàmica: mai no podrem predir el futur d’un sistema complex. La termodinàmica és la ciència de la complexitat (p 29)

Lluny de l’equilibri, la matèria adquireix noves propietats. Lluny de l’equilibri, les equacions no són lineals.

 Erwin Schrödinger (1887-1961): What is life? (1944)... La funció crea l’estructura

La vida és el regne d’allò no lineal (p 35)

La creació literària està completament basada en el temps i, en gran part, en el temps viscut (p 37)

La vida és el temps que s’inscriu en la matèria (p 40)

 

El naixement del temps

·         Irreversibilitat

·         Probabilitat

·         Coherència

Sembla que existeix una “fletxa del temps” comú a tot l’univers (p 45)

 

1.      La irreversibilitat a nivell macroscòpic

 Tots els fenòmens biològics són irreversibles (p 47)

Turbulència: Un fenomen altament estructurat, en el qual milions i milions de partícules s'insereixen en un moviment extremadament coherent.

Quan s'afronta el domini del no-equilibri, s'estableixen noves interaccions de llarg abast (p 49)

El no-equilibri constitueix el domini per excel·lència de la multiplicitat de solucions (p 50).

Un sistema en equilibri no te i no pot haver tingut història... només pot persistir en el seu estat, on les fluctuacions són nul·les.

 

2.      La irreversibilitat microscòpica.

La irreversibilitat i la probabilitat són dues nocions estretament lligades (p 53)

Si puc efectivament imposar condicions inicials suficientment exactes per predir el resultat del joc, puc concloure que el resultat és determinista.

¿és potser la ignorància l'única font de sorpresa? NO: hi ha sistemes dinàmics tals que cap coneixement finit de les condicions inicials permet preveure el resultat del joc

Per a aquesta classe de sistemes dinàmics, només cal que canviï infinitesimalment les meves condicions inicials perquè es produeixi un altre succés (p 54).

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció a/b, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0. La arrel quadrada de qualsevol nombre primer és un nombre irracional.

El coneixement disponible de les condicions inicials, sigui quin sigui, no ens permetrà seguir la trajectòria en el curs del temps.

En la física clàssica es podia mesurar tot... (p 59)

...les estructures de la natura ens constrenyen a introduir la probabilitat independentment de la informació que tinguem (p 62).

 

3.      La irreversibilitat n cosmologia.

 La irreversibilitat és una cosa comuna a l’univers sencer (p 63)

Al voltant del 1922 es va haver d’abandonar la idea d’un univers estàtic a favor d’un univers en expansió.

...conciliar l’existpencia d’una teoria unificada de l’univers amb la seva pròpia evolució... Grand Unification Theory... les “cordes” i les “supercordes” són instruments amb els quals es mira de procedir a la unificació (p 71)

La relació entre espai-temps per una part i matèria per l’altra, no és uniforme (p 71)

 

4.      El naixement del temps.

 La ciència només pot descriure fenòmens repetibles (p 75)

...jo crec que es formarà un altre univers cada vegada que les condicions astrofísiques siguin favorables per a aquest coneixement (p 75)

A la cosmologia que acabo d'exposar, és la totalitat que exerceix el paper determinant. El fet singular, individual, només es torna possible quan està implicat en una totalitat com aquesta (p 76)

El temps precedeix l'existència i podrà fer que neixin altres universos (p 77).

 

El paper creatiu del temps

 El binomi ordre-desordre suscita avui dia nombroses confrontacions culturals (p 81)

Aristòtil (al llibre “Física”): el temps era la mesura del moviment en la perspectiva de l'abans i el després.

La mecànica quàntica ha introduït l'atzar a la física.

La irreversibilitat crea una diferenciació: l'interior del sistema resulta diferent de l'exterior (p 86)

Paul Valéry (1871-1945): "El cervell és la inestabilitat mateixa" (p 93).

La inestabilitat destrueix el caràcter de les trajectòries i modifica els nostres conceptes d’espai-temps.

L'estructura de l'espai-temps està lligada a la irreversibilitat.

L'evolució de l'univers no ha estat en la direcció de la degradació, sinó en la de l'augment de la complexitat.

Els desenvolupaments recents de la termodinàmica ens proposen per tant un univers en què el temps no és ni il·lusió ni dissipació, sinó creació (p 98) à relació del temps amb la idea de canvi.

dijous, 15 de gener del 2026

Nuevo elogio del imbécil (4)

 Aprile, Pino. Nuevo elogio del imbécil. Barcelona. Gatopardo ediciones. 2025 (p 171)



divendres, 9 de gener del 2026

El millor dels móns impossibles (3)

 Ventura, Gabriel. El millor dels móns impossibles. Barcelona. Editorial Anagrama. 2025 (p 130)


El reality shifting és fruït  d'un desencant polític i social (p 117)

El millor dels mons impossibles (Anagrama, 2025) és un assaig que dissecciona el fenomen del reality shifting, una pràctica sorgida durant la pandèmia en què milers de joves asseguraven traslladar la consciència a universos paral·lels gràcies a tècniques d’autosuggestió i meditació. Ventura explora com aquest fenomen s’ha convertit en un hàbit social emergent entre els nadius digitals, que acaben vivint “més en el món virtual que en el real” (comentari de la llibreria La Central).

Ventura combina:

  • antropologia de les cultures digitals,
  • reflexions filosòfiques sobre realitat i consciència,
  • i referències a teories físiques com el multivers.
Síntesi final (Coplilot)

El millor dels mons impossibles representa una de les primeres aproximacions assagístiques al reality shifting en català i en l’àmbit hispànic. El llibre destaca per:

Documentar un fenomen global de forma narrativa i filosòfica.
Explorar el vincle entre identitat, ficció i futur en les generacions hiperconnectades.
Apropar-se al lector amb un estil atractiu i accessible.

La recepció inicial ha estat positiva, tant per part de llibreries com de lectors, que subratllen la novetat del tema i la capacitat de Ventura per il·luminar una forma contemporània d’escapisme digital.

dimarts, 6 de gener del 2026

Ambició Moral (2)

Bregman, Rutger. Ambició moral. Barcelona. Empùries. 2025 (p 278)



divendres, 2 de gener del 2026

Ideas sobre la complejidad del mundo (1)

 

Wagensberg, Jorge. Ideas sobre la complejidad del mundo. Barcelona. Tusquets Editores. 1985 (1ª ed). 1ª ed. en la col·lecció Faules, 2003 (p 163)

 

El resum del llibre l'he fet a XMind.