El meu mercat per antonomàsia és el mercat de Vic (concretament el mercat del dissabte a la plaça del Mercadal). És un mercat molt antic. Gonçal de Reparaz (fill) (1901-1984) al llibre "La Plana de Vic" (Barcelona. Editorial Barcino. 1928) diu que la primera referència al mercat de Vic data del 888, en temps del rei franc Otó. Des del segle XIV aquest mercat es fa els dissabtes (pàg. 262).En els darrers cinquanta anys el mercat de Vic ha canviat molt. Potser el fet més remarcable és que els bestiar viu quasi ha desaparegut. Recordo perfectament les vaques a la plaça de la presó i els porcs a la plaça del Màrtirs. Ara només queden parades amb pollastres i anècs a la cantonada de la plaça, prop del carrer de la Mare de Deu de les Neus, Jaume Font, a "Osona: la terra i la gent" (Vic. Eumo Editorial. 2004) explica bé la funció del mercar. Els mercats mediterranis tenen uns trets molt característics:
- Espai i temps definit i conegut (i limitat): els mercat comencen i acaben en un espai i en un temps i es repeteixen.
- Concentració d'ofertes.
- Diversitat de productes (que varien segons les estacions)
- Confiança sense familiaritat
- Barreres "permeables"
- Transparència "imperfecta" (transparència sense exhibicionisme): tothom es coneix per la qual cosa et poden entabanar només fins a cert punt.
- Competència oberta
- Punt de trobada i relació social
- Divulgació (i contextualització) de notícies... fins i tot ara, malgrat la connectivitat.
- El mercat mostra codis de conducta
- El mecat és interclassista i transversal
- Espai públic que promou la cohesió social.
En el primer post d'aquest bloc em referia a l'espai públic. Richard Sennett, al llibre L'espai públic. Un sistema obert, un procés inacabat. (Barcelona. Arcadia Editorial. 2014) parla de la diferència entre el llindar i la frontera. El mercat és l'espai públic que fa més evident el llindar. Al mercat hi ha porositat, intercanvi, heterogeneïtat i barreja.
El supermercat o la compra per internet no tenen aquestes característiques (com a mínim en aquests moments) i coincideixen més amb la idea de frontera.
El món sanitari sembla més un arxipèlag que una trama urbana. I les interaccions s'acosten més a les d'un supermercat (sobresaturació d'ofertes, fugacitat en la compra i escassa relació personal) que no a la del mercat. El supermercat crea fronteres: jo només compro a tal lloc. Aquesta manera de relacionar-se que tenen els professionals sanitaris crea fronteres entre els àmbits assistencials i les persones. Reinventar el concepte de "mercat sanitari" ens pot acostar a la idea d'ecosistema sanitari, molt més ampli, obert i interactiu que el simple "món sanitari".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada