L'ofici

El mes d'agost es produeix la incorporació dels residents al NHS. The Guardian proposa una enquesta sobre "quins consells donaries als metges juniors". Cada dia em costa més això de donar consells. Reconec la meva incapacitat de predir el futur i estic convençut que el passat no ajuda a explicar el futur. Tot va tan depressa que has d'aprendre contínuament. Més que donar consells m'agrada dir que "comparteixo allò que aprenc".

He rebuscat un article que vaig llegir fa anys (Swanwick, Postgrad med 2008). L'autor defineix tres maneres clàssiques d'aprendre:

• Veient al savi a l'escenari (les lliçons magistrals...al cap d'una setmana ens en recordem de menys del 3%!!!)
• Envoltat de savis (l'alumne juga un paper passiu)
• Aprenentatge per humiliació (el clàssic passi de visita amb el "cap")

La fórmula clàssica de l'aprenentatge era: "see one, do one, teach one". Més endavant s'han considerat moltes estratègies,com per exemple la simulació. Però naturalment no tinc cap autoritat per dir quina és la millor estratègia docent.

Sí que puc dir, però, de qui he après l'ofici de metge. Des de la meva època d'estudiant fins ara he après de molta gent bona i sàvia. Citar noms sempre vol dir que en quedarà algun al tinter, però vaig aprendre molt d'en Josep Soldevila (+), (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), Anna Sanmartí (Hospital de la Vall d'hebron), Gabriel Rufí, Ramon Pujol, Frederic Garrigosa i Ramon Estopà (Hospital de Bellvitge) i d'en Dominique Robert (Hospital de Croix-Rousse de Lyon). No he treballat dierectament amb ells però m'han influït molt en Josep Morera (Hospital Germans Trías i Pujol), en Robert Rodríguez Roisin (Hospital Clínic) i l'Albert Jovell (Fundació Josep Laporte - Foro de pacients). Treballar amb professionals com l'Alicia Granados, en  Mateu Huguet, en Josep Ma Argimón, Francesc Moreu, Pere Soley o l'Amando Martín Zurro m'han ajudat molt a veure les coses des d'un altre punt de vista...i me'n deixo tants!!!

I els residents "grans"... Xavier Carné, Kiku Rosell (+), Rafael Arcusa, Roman Pallarés, Mateu Cabré, "professor Gómez"...

Però si parlem de l'ofici...potser els qui em van influir més en l'etapa de formació com a resident van ser adjunts joves com en Gabi Rufí i en Ramon Pujol. D'ells vaig aprendre que l'ofici de metge requereix cinc elements:

1. Preparació. Està clar que un "incompetent amable" no és un bon metge. Cal aprendre les habilitats tècniques (estudiar, vaja), practicar-les i tenir en compte tota una colla d'habilitats no tècniques, amb un èmfasi especial en la comunicació (sense saber preguntar no es pot fer una història clínica).

2. Tensió. Es parla molt de l'atenció, però l'ofici de metge només es pot entrendre des de la "tensió": es requereixen tots els cinc sentits. Sense això no hi ha passió.

3. Silenci. Es feien molt llargs els silencis d'en Gabi, per exemple. Però la reflexió ha de ser sempre el pas previ a l'acció. A més, tant la tensió com el silenci previ a l'acció proclamen el respecte a la persona que tens davant com a pacient. Els cinc sentits (tensió) i el silenci dedicats a la persona. La pintura de Picasso "Ciencia y caridad" (1895) resumeix molt bé aquesta actitud.

4. Acció. L'ofici de metge és l'ofici de les decisions incertes. Molt sovint s'han de prendre decisions sense tenir totes les dades (potser mai no es tenen totes les dades) i en algun moment el criteri és tan simple com mirar de fer més bé que mal. Però la contemplació no forma part de l'ofici.

5. Feedback. Has de mirar sempre els resultats d'allò que has fet.

Tot això que dic no està basat en cap evidència. És la manera subjectiva com em sembla que he après l'ofici. Però, en qualsevol cas, és una aproximació provisional perquè, afortunadament, cada dia em sorprenen coses noves i mantinc intacta la curiositat de l'adolescent.