La tirania de la moda existeix en la pràctica de la Medicina?

He rellegit un article deliciós del New England de fa trenta anys: Medical Practice a la Mode. Constata que la pràctica de la Medicina no es pot evadir de les modes. Modes de prescrició o de procediments, o de diagnòstics imaginaris. Recordo exemples de "modes" com la de gent que es va operar amb el diagnòstic d'apendicitis crònica i a la literatura es descriu la moda de l'amigdalectomia (Glover, el 1938, ja va descriure la variabilitat en la indicació d'amigdalectomies als nens londinencs). L'article del New England acaba amb un comentari molt negatiu sobre les "modes en la pràctica mèdica". Les modes suprimeixen el pensament crític i, en molts casos, estan molt relacionades amb el diner fàcil. La línia entre ciència i moda està molt ben dibuixada.

Un article del NY Times, en torna desvetllar la idea de la moda.

Aquesta article comenta que no hi ha massa explicacions que justifiquin el declivi en la mortalitat de malalties com el càncer de colon o les malalties cardiovasculars o l'Alzheimer. Ha passat una cosa semblant amb el càncer gàstric, que era molt prevalent durant els anys 30 i ara no és un problema massa important. Des del 2005 s'observa un declivi en la prevalença dels trastorns cognitius (NEJM 2016). El nombre total de casos augmenta per l'envelliment, però sense observar un increment de la prevalença.

Naturalment aquestes coses passen sense que hi hagi una intervenció mèdica específica i especialment efectiva. I no vull dir que aquestes informacions suggereixin que aquestes malalties són "modes" passatgeres. L'article que comenta el tema de la demència acaba amb una frase molt assenyada: The burden of disease, ever malleable, can easily relapse. En aquest cas, potser la idea de vaivé és més encertada que la de "moda".

Aquests fenòmens potser s'entendrien més des de la perspectiva dels ecosistemes que des de l'estudi de les malalties aïllades. Potser més que de "modes" hauríem de parlar de "visibilitat"? A Barcelona es declara un cas nou de SIDA cada dia, però la visibilitat de la malaltia no és la mateixa que fa anys. I això no vol dir que sigui bo, de vegades pot generar falsa confiança. L'ecosistema té això, els uns influeixen sobre els altres. Els uns es veuen més que els altres.