Una altra vida, encara (39)

Kallifatides, Theodor. Una altra vida, encara. Barcelona. Galaxia Gutenberg. 2020 (p 150)

Després dels setanta-cinc no hi ha ningú que escrigui (p 24)

Que potser m'havia arribat l'hora? (p 28)… envellia en un món que cada vegada em semblava més estrany (p 29)

Sempre treballava, en qualsevol lloc on em trobés (p 35)

Hem deixat de ser individus per esdevenir grups (p 46)

Però tenia l'agudesa espabilada de l'immigrant. Mirava, escoltava, aprenia i recordava amb els cinc sentits (p 47)

Que potser hi ha un misteri més gran en aquest món que sentir-se atret per un únic rostre durant tota la vida? (p 54)

No va permetre que la mort l'humiliés (p 57)

Voltaire parlava del dret dels ciutadans a expresar la seva opinió i a criticar el poder. Això és la llibertat d'expressió. Ara bé, la manera de parlar del teu veí no entra en aquesta categoría. Sempre hi ha una frontera natural: l'Altre (p 62)

Sempre que diguis un cosa, sempre que facis una cosa, has de tenir en compte l'Altre. És veritat que el pots ignorar, però això té conseqüències. Una de les més corrents és l'hostilitat, l'odi i, de vegades, la guerra. No ajuda gens amagar-se darrera de Voltaire (p 62)

Si ens volem entendre els uns amb els altres, hem d'acceptar abans que res que l'altre existeix i que és probable que cregui en coses diferents de les que nosaltres creiem (p 62)

Hi ha coses que no están prohibides, però això no vol dir que estiguin permeses (p 63)

L'ésser humà necesita un sentit a la vida, no tant per viure com per morir...(p 65)

La vida acaba i al materix temps continua... en les conseqüències de la nostra manera de viure (p 66)

La conclusió és que les persones ens fem velles i que és molt millor fer-nos vells treballant (p 78)

Suència havia descobert la vida sense preocupacions (p 88)

Quan vaig prendre la decisió de jubilar-me, ja se m'oblidava gairebé tot. El cervell era com un rellotge aturat en l'hora equivocada (p 89)

Els pobres ja no eren persones, eren un problema. Era el mateix que va fer el nazisme amb els jueus, el comunistas, els homosexuals, els gitanos i molta gent (p 117)

Grècia sencera ha deixat de ser un país per esdevenir un gran parc turístic (p 124)

Els récords havien perdut la força. Potser per això no podía escriure (p 142)

En quin lloc del món uns joves alumnes representpàven Esquil? En quin altre lloc? (p 144)

...em va retornar a la meva llengua, l'única patria que em quedaba i l'única que no em feriria (p 150)