Puig, Valentí. La gran rutina. Barcelona. Edicions 62. 2006 (p 190)
divendres, 26 de desembre del 2025
dijous, 25 de desembre del 2025
dimarts, 23 de desembre del 2025
dissabte, 20 de desembre del 2025
Les batalles de Barcelona (62)
Amat, Jordi. Les batalles de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2025 (p 291)
...és democràtica, una ciutat en la que no hi poden viure els qui hi han nascut? (p 13) Xavir Mas de Xaxàs: "M'han robat la ciutat i no la recuperaré" (The Guardian, 2024) (p 14)
La construcción de la ciudad democrática, Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003)... el procés democratitzador havia fet massa curt (p 145)
Ara, s'està pensant la ciutat? (p 31)
El cor de Barcelona era la Rambla... ja no és dels barcelonins (p 35)
Barcelona de la transició: fervor, incertesa i tensió (i por) (p 45)
El temps de les cireres, Monteserrat Roig (1946-1991)... descriu la mesocràcia barcelonina (p 53)
Pau Malvido (1948-1994), pseudònim de Pau Maragall i Mira (p 59). Va escriure "Nosotros los malditos".
La transició = desempallegar-se de dècades i dècades de caspa reaccionària (p 77)
El poder econòmic es situa fonamentalment a Madrid. Barcelona es el Titanic, un article de Félix de Azúa a El País, del 13 de maig de 1982 (p 79).
Agost del 1979, comença l'enderrocament de l'Escorxador (p 87)
Al llarg del segle XX es produeix un trasllat de l'elit del casc antic a l'Eixanple... el modernisme esdevé l'estil arquitectònic que defineix la ciutat. Barcelona. Robert Hugues (1938-2012)
Jocs Olímpics:
- Es calcula que es van invertir més de 900.000 ptes. en obra pública.
- Les rondes van servir per descongestionar el centre, col·lapsat.
- La inversió en transport públic va ser poc rellevant.
- Habitatge 100% privat (p 105)
El vol de la fletxa (1994, catàleg d'una exposició al CCCB), Josep Subirós (1947-2016). Va treballar la idea de progrés: el progrés modern naixia de l'emplet del capitalisme i la il·lustració (p 113). Subirós critica el nacionalisme amb una bel·ligerància manñiaca al pujolisme (p 113).
"La ciutat de la gent".. a partir d'una idea de Josep Lluís Sert (1902-1983), publicada al llibre The Hearth of the City (1951).
El 25 de febrer de 1994 es va inaugurar el CCCB (Josep Ramoneda ha estat un dels grans gestors culturals de la ciutat) i el 28 de novembre de 1995 es va inaugurar el MACBA.
La refundació de Barcelona amb els Jocs del 92 com a palanca ha estat la intervenció política més reexida a la Catalunya democràtica (p 127)
Desallotjament del cinema Princesa (1996): una generació que s'afirmava contra els seus pares denunciant que la seva gran obra -la transformació de Barcelona- havia estat una mascarada al servei del capital (p 137).
La Barcelona post-olímpica té seriosos problemes per omplir-se de contingut (p. ex. El Fòrum de les cultures) (p 140). El Fòrum no va deixar cap imatge positiva i esperançadora a l'imaginari de Barcelona (p 177)
La ciutat interrompuda (2001), Julià Guillamón.
Gentrificació = revaloració especulativa (p 155)... Aquesta mutació de l'estil de ciutat, que havia passat d'una ciutat post-industrial a ciutat de serveis, és el que havia reubicat Barcelon al mapa global (p 157).
La transformació del Raval: En construcción (2001), José Luós Guerín. Documental (p 171)... projecte al Raval dels arquitectes Martorell - Bohigas - Mackay... vint anys abans Bohigas tenia el prestigi de la tradició de la modernitat que havia abanderat durant el franquismes (p 175). Contra Bohigas (2003), Jordi Corominas. Documental. Bohigas i l'Ajuntament havien permés la privatització de la ciutat (p 175).
La otra cara del "Fòrum de les Cultures SA" (2004), Manuel Delgado i Barcelona 2004: el fascismo postmoderno (2001), Marina Garcés - Santiago López Petit. La mitologia del 92 havia quedat profanada (p 180)
Crisi del 15 de setembre de 2008: defunció d'una època. La gran rutina (2006), Valentí Puig.
Vicky Cristina Barcelona (2008) de Woody Allen, és un exemple de la promoció de la marca Barcelona (p 191)... turisme massiu i expats... per a molts barcelonins la seva ciutat estava deixant de tenir cor (p 205)
El procés sense capital (p 2013). La Renaixença i el catalnisme va implicar una operació de renacionalització de l'imaginari encara avui ben present al nomenclator de l'Eixample (p 214). El Procés, que havia generat molt militància cultural, no tenia capital (p 218). El procés no havia creat un moviment cultural (p 223)
Infer, purgatori i paradís (2020), Jordi Ibáñez Fanés.
Míster evasió (1996), Blai Bonet (1926-1997).
Avui, el centre de la vila és un no lloc (p 249)... A pocs llocs es pot prendre consciència de la despossessió de Barcelona com a la Barceloneta. Barcelona es va obrir al mar, es va fer més cool, però va haver-hi danys colaterals (p 251).
Sabotaje olímpico (1993). Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003).
Barcelona és una de les ciutats del món on prefereixen viure els directius de les empreses (p 261)
Barcelona, com Venècia, són ciutats que córren el perill de quedar deshumanitzades... la paradoza de l'èxit de Barcelona és que desposseeix la ciutat (p 265)
...alò que es volia internacionalitzar era una idea maragalliana de xarxa de ciutats per governar el món oposada a la globalització dels estats (p 271)
La indústria cultural més depredadora del món: el turisme (p 272)
Henry Giniger. What's Doing in BARCELONA. Article publicat al The New York Times el 6 d'abril de 1975.
divendres, 5 de desembre del 2025
L'altra hipòtesi (61)
Sáez Mateu, Ferran. L'altra hipòtesi. Lleida. Eclecta Editorial. 2025 (p 182)
...ressentiment senil, obscuritat, misèria moral: l'halitosi de l'esperit (p 8)
...quan ja no es tenen expectatives raonables, qualsevol cosa té un al·licient o altre (p 11)
Totes les mirades retrospectives són acomodatícies i, per tant, truculentes (p 20)
L'oblit fa metàstasi en forma de silenci lent (p 34)
Un cop erradicades les grans dolències, la longevitat esdevingué un problema... un nombre elevat d'ancians no resulta assumible (p 42)
Microbiota. Vaig llegir un post que la relacionava amb l'estrabisme (p 44)
La por fa aixecar murs a velocitats inimaginables. Però també fa doblegar voluntats, la por; és una eina polivalent (p 46)
L'època en què minories elitistes imposàven els seus conceptes al Poble es va acabar fa temps... (p 49) (durant tot el llibre es refereix a el nombre de reaccions a la xarxa com l'origen de la certesa o la veritat)
Els meus fills petits no em perdonaran mai que ara visquin amb menys comoditats que abans... no admeten que les accions de les persones, sobretot les seves, tenen conseqüències (p 69)
Hi hauria d'haver un debat a la xarxa sobre el dret a la mort definitiva (p 73)
Interpretar la voluntat del poble no és senzill (p 76)
La condescendència cap els vells es manifesta de moltes maneres; està normalitzada (p 103)
La temeritat té més a veure amb la inconsciència que amb la valentia (p 110)
Davant d'una bona història, no em vinguin amb fets... (p 114)
...la Xarxa, més de sis mil milions de persones d'arreu del món la van assumir com a verídica... calia castigar amb severitat els negacionistes (p 124)
...què ens mou a bellugar-nos pel món... la curiositat, només. No ho crec? (p 131)
La Xarxa ja disposa del poder consultiu, legislatiu, judicial i executiu (p 141)
...el dubte a l'hora de triar entre bellesa i certesa és raonable, i fins i tot pot arribar a tenir una justificació moral (p 158)
La bellesa barrejada amb la brutalitat, amb la maldat dels homes, és una cosa ben estranya (p 165)
Hi ha una lucidesa que porta a la serenitat i una altra que desemboca en la bogeria (p 176)
Els somnis són la irrealitat momentània dels vius (p 179)
El sistema m'oculta el final de la partida (p 182)
Organisme, dispositius i estats
EVP = Estat virtual permanent. Situació en la que han digitalitzat el meu cervell, quan ja no tingui cos biològic (p 31). És obligatori.
LVFV = Límit vital físic voluntari. Tenen avantatges sobre l'EVP (p 39)
Cadàver civil = cancel·lació integral i perpètua (p 124)
STL = Supervised Topic List (temes supervisats) (p 35 i 125). P Ex., la doctrina de l'evolució.
dimarts, 2 de desembre del 2025
Breviari mediterrani (60)
Matvejevic, Predrag. Breviari mediterrani. Barcelona. La Breu Edicions. 2025 (p 355) 2ª edició.
Quan es navega cap a costes desconegudes la por esdevé aliada (p 65)
El pitjor destí i la pitjor condemna que hi hvia era remar a les galeres... ser galiot era sovint pijor que ser un nàufrag (p 73)
Els pesos i mesures... un odre de vi, una braça de llenya, un grapat de sal, un sac de farina, una cullerada d'oli, un pessic de pedre... (p 78)
El vi és més antic que la història del Mediterrani (p 84)
València està mes vinculada a Castella que no pas Barcelona (p 120)
Gairabé totes les illes, no només Còrsega, han tingut la intenció d'independitzar-se...El Mediterrani fa créixer aquests propòsits, però no hi dona suport (p 125)
Les cultures mediterrànies són afins, però no són iguals (p 135)
L'esperit d'un gran mapa és cosmopolita i ecumènic (p 144)
El mapa no representa el paisatge (p 145)
La cristiandat no va fomentar la navegació... El cristianisme no tolerava la nuesa de les criatures marnes que incitàven a la luxúria i conduïen al pecat (p 158)
Atles català d'Abraham Cresques (Palma, 1325 - 1387)
El Mediterrani ja no és el centre del món, sinó tan sols una part; li caldrà temps per veure's i acceptar-se així (p 175)
La Il·lustració es va encarar tant a la concepció cristiana com a la de l'Islam. Des del segle XVIII el meridià bàsic passa per Greenwich, lluny de Jerusalem i de la Kaba. El mapa es torna laic, com la mirada sobre el món, no tan sols al Mediterrani.
...no es podia afirmar amb exactitud si havien estat els amalfitants els primers que havien dibuixat la rosa dels vents als seus mapes (p 209)...la rosa dels vents apareix a l'Atles Català del 1375, sembla la primera que coneixem (p 211)
Athalottotos = aquell que no ha conegut el mar (p 231)
Sembla que la ginesta no ve d'altres llocs, sinó que és oriunda de la costa mediterrània (p 271)
Al Mediterrani el mercat es considerava una institució important (p 293)
El Mediterrani va engendrar Europa, durant molt de temps va ser més gran i important que lla, però ja fa molt que no ho és pas (p 315)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)