Diversos autors. El Món d'Ahir 23. Minoría absoluta. Barcelona. 2022 (p 205)
Vicenç Villatoro. Golda Meir: una vida sionista.
El sionisme neix entre els jueus il·lustrats que es volen integrar i no els deixen, perquè són jueus (p 8)
Lourdes Parramon Bregolat. Història d'una usurpació.
La sostenibilitat venia de les àvies que no concebien la compatència ni l'acumulació (tret de l'estacional, necessària per passar el cru hivern) i menys encara el malbaratament (p 15)
L'experiència etnobotànica i l'experiència mèdica associada corren el risc de perdre's a mesura que moren les llengües indígenes (p 17)
Dones de les parròquies de Vansa i Fòrnols, acusades de bruixeria, sabien elaborar una gran varietat de verins i ungüents. El coneixement existita... L'activitat emergeix, com tota iniciativa d'emprenedoria, quan es conjuguen la necessitat i l'oportunitat (p 18)
És en l'Europa medieval que es dissocia la medicina d'homes -que desenvolupen en les universitats les teories humorals de Galè- de la femenina, que resisteix en l'assistència primària o de les primeres cures, especialment en les zones de difícil accés (p 18)
Joan Fuster. El progrés segons Joan Fuster.
Huxley és també un dels humanistes que es malfien del progrés ( 32)
Enrique Fibla Gutiérrez. Entrevista a Philipp Blom.
Els historiadors obliden que la història li passa a la gent i la fa la gent (p 35)
La humiliació és un dels motors més poderosos de la política i de la història (p 37)
Els mòbils estan fets per capturar-nos. Els llibres no...cal arribar a un espai de silenci de tant en tant... la quantitat de canvis és massa gran per poder assimilar-los. (p 38)
Francesc-Marc Alvaro. L'escàndol del fill bord de la democaràcia.
L'escàndol sempre ven (p 44)
Especialistes en crisis reputacionals.
Byung-Chul Han: "La transparència és la cara d'un procés que s'aparta de la visibilitat" (p 50)
Olga Jornet Vegas. La ploma que feia caure presidents.
Els polítics es lamentaven del fangar en què s'havia convertit el periodisme de l'època (p 55) - es refereix als USA a finals del segle XVIII.
John Williams. Sense perdó.
Josep Maria Sans Travé. Els templers, un escàndol interessat.
Miquel del Pozo. El ventre de la memòria i la mirada de l'altre.
L'escàndol és cultural... ¿En quin moment vam decidir (com a societat) que una part de la nostra anatomia era obscena? (p 79)
Joan F. Mira. Els Borja: entre la història i la llegenda.
...els odiats catalani (p 97)
Xavier Antich. La ma que toca, la ma que escriu.
Chastel: "La interpretació de l'obra pcitòrica pot i ha de fer-se a partir de la gestualitat" (p 105)
Tota obra d'art és un delicte no comès...l'escàndol que provoca el refús de l'obra d'art és una resistència contra l'humanització del diví (es refereix a l'obra Sant Mateu i l'àngel de Michealgeno Merisi da Caravaggio (1571-1610)) (p 107)
Anna Moner. La darrera actuació de Maria Antonieta
La reina no demostra fragilitat mai (p 115)
Mònica Planas. La televisió perd la innocència.
El 1950 menys d¡un vint per cent de les llar nord-americanes tenien televisor (p 120)
Es van inventar els concursos per elevar el nivell educatiu de la nació per batre l'enemic comunista, però els productors feien trampes. Els concursant falaven quan ho deien els productors, amb l'objectiu de mantenir l'emoció (i l'audiència). L'emoció dels concursos estava controlada (p 124).
L'espect6ador va perdre la innocència davant de la pantalla per sempre més (p 126)
Toni Padilla. El boxejador que no volia lluitar.
Àlex Gutierrez. Belle de jour: Buñuel contra la tisora.
Albert Sánchez-Piñol. Mobuto Sesé Seko i la cova dels lladres.
Mobuto es va adonar que matar els opositors feia lleig (p 150)
Mar Calpena. Vicis privats, virtuts públiques.
El patriarcat patriarqueja, també en política (p 160)
Les acusacions d'homosexualitat, fundades o no, han estat de fa molt de temps una arma de destrucció massiva política (p 165)
Jordi Panyella. Quan el cotó es fa negre.
La burgesia barcelonina, que ho tolerava tot, ho superava tot, mentre aquest tot, fos el que fos, es dugués a terme de portes endins (p 172)
La vergonaya mai aflora per una qüestió de diners (p 173)
Joan Fontcuberta. L'art serà escandalós o no serà.
La cultura ha estat un dels grans damnificats de la crisi i a les arts visuals els ha tocat el rebre de valent (p 178)
L'art contemporani només esdevé noticiable quan és escandalós: a) trenca algún tabú o b) cotitzacions desmesurades (p 178)
El més escandalós és inventar-se escàndols inexistents (p 184)
Francesc Muñoz. Geografies del turisme global.
.
El 1950 es comptabilitzaven 25 milions de turistes al món. El 2014 es va ultrapassar la frontera dels 1.000 milions (p 191)
S'han creat fragments discontinus de territori disseminats a totes les ciutats del món, la "bombolla turística") (p 191)
la ciutat es caracteritza per la diversitat i la complexitat... la contínua i accelerada rotació de visitants que, de manera predictible i estandarditzada, reprodueixen un únic comportament (són els turistes)... consum accelerat just-in-time i last-minute d'unes realitats urbanes simplificades i manipulades (p 191)
Els turistes globals continuen visitant de manera intensiva i repetida els mateixos llocs (les fotos que es publiquen a Flickr són sempre als mateixos llocs,,, que coincideixen amb les guies de fa dos-cents anys) (p 192)
.
