dissabte, 16 de juliol del 2022

El món d'Ahir (31)

 Diversos autors. El Món d'Ahir 23. Minoría absoluta. Barcelona. 2022 (p 205)




Vicenç Villatoro. Golda Meir: una vida sionista.

El sionisme neix entre els jueus il·lustrats que es volen integrar i no els deixen, perquè són jueus (p 8)

Lourdes Parramon Bregolat. Història d'una usurpació.

La sostenibilitat venia de les àvies que no concebien la compatència ni l'acumulació (tret de l'estacional, necessària per passar el cru hivern) i menys encara el malbaratament (p 15)

L'experiència etnobotànica i l'experiència mèdica associada corren el risc de perdre's a mesura que moren les llengües indígenes (p 17)

Dones de les parròquies de Vansa i Fòrnols, acusades de bruixeria, sabien elaborar una gran varietat de verins i ungüents. El coneixement existita... L'activitat emergeix, com tota iniciativa d'emprenedoria, quan es conjuguen la necessitat i l'oportunitat (p 18)

És en l'Europa medieval que es dissocia la medicina d'homes -que desenvolupen en les universitats les teories humorals de Galè-  de la femenina, que resisteix en l'assistència primària o de les primeres cures, especialment en les zones de difícil accés (p 18)

Joan Fuster. El progrés segons Joan Fuster.

Huxley és també un dels humanistes que es malfien del progrés ( 32)

Enrique Fibla Gutiérrez. Entrevista a Philipp Blom.

Els historiadors obliden que la història li passa a la gent i la fa la gent (p 35)

La humiliació és un dels motors més poderosos de la política i de la història (p 37)

Els mòbils estan fets per capturar-nos. Els llibres no...cal arribar a un espai de silenci de tant en tant... la quantitat de canvis és massa gran per poder assimilar-los. (p 38)

Francesc-Marc Alvaro. L'escàndol del fill bord de la democaràcia.

L'escàndol sempre ven (p 44)
Especialistes en crisis reputacionals

Byung-Chul Han: "La transparència és la cara d'un procés que s'aparta de la visibilitat" (p 50)

Olga Jornet Vegas. La ploma que feia caure presidents.

Els polítics es lamentaven del fangar en què s'havia convertit el periodisme de l'època (p 55) - es refereix als USA a finals del segle XVIII.

John Williams. Sense perdó.

Josep Maria Sans Travé. Els templers, un escàndol interessat.

Miquel del Pozo. El ventre de la memòria i la mirada de l'altre.

L'escàndol és cultural... ¿En quin moment vam decidir (com a societat) que una part de la nostra anatomia era obscena? (p 79)

Joan F. Mira. Els Borja: entre la història i la llegenda.

...els odiats catalani (p 97)

Xavier Antich. La ma que toca, la ma que escriu.

Chastel: "La interpretació de l'obra pcitòrica pot i ha de fer-se a partir de la gestualitat" (p 105)

Tota obra d'art és un delicte no comès...l'escàndol que provoca el refús de l'obra d'art és una resistència contra l'humanització del diví (es refereix a l'obra Sant Mateu i l'àngel de Michealgeno Merisi da Caravaggio (1571-1610)) (p 107)

Anna Moner. La darrera actuació de Maria Antonieta

La reina no demostra fragilitat mai (p 115)

Mònica Planas. La televisió perd la innocència.

El 1950 menys d¡un vint per cent de les llar nord-americanes tenien televisor (p 120)
Es van inventar els concursos per elevar el nivell educatiu de la nació per batre l'enemic comunista, però els productors feien trampes. Els concursant falaven quan ho deien els productors, amb l'objectiu de mantenir l'emoció (i l'audiència). L'emoció dels concursos estava controlada (p 124).

L'espect6ador va perdre la innocència davant de la pantalla per sempre més (p 126)

Toni Padilla. El boxejador que no volia lluitar.

Àlex Gutierrez. Belle de jour: Buñuel contra la tisora.

Albert Sánchez-Piñol. Mobuto Sesé Seko i la cova dels lladres.

Mobuto es va adonar que matar els opositors feia lleig (p 150)

Mar Calpena. Vicis privats, virtuts públiques.

El patriarcat patriarqueja, també en política (p 160)

Les acusacions d'homosexualitat, fundades o no, han estat de fa molt de temps una arma de destrucció massiva política (p 165)

Jordi Panyella. Quan el cotó es fa negre.

La burgesia barcelonina, que ho tolerava tot, ho superava tot, mentre aquest tot, fos el que fos, es dugués a terme de portes endins (p 172)

La vergonaya mai aflora per una qüestió de diners (p 173)

Joan Fontcuberta. L'art serà escandalós o no serà.

La cultura ha estat un dels grans damnificats de la crisi i a les arts visuals els ha tocat el rebre de valent (p 178)

L'art contemporani només esdevé noticiable quan és escandalós: a) trenca algún tabú o b) cotitzacions desmesurades (p 178)

El més escandalós és inventar-se escàndols inexistents (p 184)

Francesc Muñoz. Geografies del turisme global.
.
El 1950 es comptabilitzaven 25 milions de turistes al món. El 2014 es va ultrapassar la frontera dels 1.000 milions (p 191)

S'han creat fragments discontinus de territori disseminats a totes les ciutats del món, la "bombolla turística") (p 191)

la ciutat es caracteritza per la diversitat i la complexitat... la contínua i accelerada rotació de visitants que, de manera predictible i estandarditzada, reprodueixen un únic comportament (són els turistes)... consum accelerat just-in-time i last-minute d'unes realitats urbanes simplificades i manipulades (p 191)

Els turistes globals continuen visitant de manera intensiva i repetida els mateixos llocs (les fotos que es publiquen a Flickr són sempre als mateixos llocs,,, que coincideixen amb les guies de fa dos-cents anys) (p 192)



.

dissabte, 9 de juliol del 2022

La societat del cansament (30)

 Byung-Chul Han. La societat del cansament. Barcelona. Herder. 2015 (p 71)



diumenge, 3 de juliol del 2022

Quality improvement made simple (29)

The Health Fountadion. Quality improvement made simple. London. The Health Fountadion. 2013 (p 44)



Parlar de qualitat vol dir que l'atenció sanitària ha de ser:

  • Segura
  • Efectiva
  • Centrada en el pacient
  • En el temps adequat
  • Eficient
  • Equitativa
Definició de qualitat

Qualitat és el grau en el que els serveis sanitaris pels individus i les posblacions incrementen la probabilitat dels resultats en salut desitjables i que són consistents amb el coneixement professional.

La qualitat estalvia diners? 
Øvretveit J (2009). Does improving quality save money? A review of evidence of which improvements to quality reduce costs to health service providers. London: the Health Foundation.

Un canvi mantingut al llarg del temps és més probable que s'aconsegueixi si hi ha implicats pacients i professionals.

Estratègies de millora de la qualitat: No one approach is better than the others.
  • Re-enginyeria de processosReferència a la re-enginyeria de processos.
  • Evidence-based codesign.
  • Lean.
  • Model for improvement. PDSA: planning, doing, studying and acting.
  • Six Sigma. Es centra en la definició dels "defectes"
  • Statistical process control.
  • Theory of constraints. A chain is only as strong as its weakest link.
  • Total quality management (TQM)
Tipus de mesures:
  • Recerca
  • Avaluació
  • Millora: Data will be "good enough" rather than perfect.
How do we know what constitutes good care? Si pacients i cuidadors s'impliquen en el procés d'avaluació pot ser que ajudin a trobar la resposta a la pregunta.



diumenge, 19 de juny del 2022

The VALIDATE Handbook (28)

Oortwijn, Wija & Sampietro-Colom, Laura (eds). The VALIDATE Handbook. An approach on the integration of values in doing assessments of health technologies. Nijmegen. Radboud University Press. 2022 (p 174)




dijous, 16 de juny del 2022

Fils (27)

Guardiola, Ingrid & Segarra, Marta. Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat. Barcelona. Aracàdia. 2020 (p 212)



30.09.19 (G a S)

...fent del món virtual un espai de producció permanent de desig (p 12)

"Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu" (Gabriel Ferrater)

Els cossos porosos estan fets de llindars (p 14)

03.10. 19 (S a G)



diumenge, 12 de juny del 2022

¿Què ens fa humans? (26)

 Macip, Salvador. ¿Què ens fa humans? Barcelona. Arcàdia Editorial. 2022 (p 169)



dissabte, 4 de juny del 2022

La geografia íntima de Josep Pla (25)

 Pairolí, Miquel. La geografia íntima de Josep Pla. Cassà de la Selva. Editorial Gavarres. 2022 (p 221)


He vist que la tirada d'aquesta edició és de 800 exemplars. Poca ent llegirà aquest gran llibre.

Algunes notes de lectura.

5 períodes de l'obra de Josep Pla

  1. Primers anys (1917-1925). Fina a la publicació de Coses vistes (1925), el primer gran llibre de J. Pla.
  2. 1926-1936. Des de la publicació de Llanterna màgica fins l'esclat de la Guerra C ivil.
  3. 1936-1946. No publica cap llibre en català.
  4. 1947-1972. Aquest període s'inicia amb la publicació de Cadaqués (1947). Destaca la publicació de El quadern gris (1966), "un llibre en que l'home vell ordena la seva vida".
  5. 1972-1981. Decadència. El 1975 s'acaba la seva col·laboració a la revista "Destino" arran d'uns articles sobre el cop d'estat a Portugal (1974).
L'antìdot del tedi és la xafarderia (p 43)

Notes del capvesprol, ...aquests textos de la vellesa de Pla que es caracteritzen per l'al·luvió d'idees i per la descurança en la forma d'expressar-le (p 50).

Els porxos representan per a Pla la forma arquitectònica més ajustada a la vida, més natural, si és que es pot usar, en aquest context, aquest adjectiu (p 56).

"Els grisos de Girona em fascinen" (p 59).

Barcelona, una discussió entranyable no és un llibre fàcil de païr. al contrari, és un dels volums més irreverents, corrossius i ordaços que va deixar escrits Josep Pla (p 64).

El El quadern gris (1966) s'inicia el 8 de març de 1918, com a conseqüència, segons afirma l'autoir, del tancament de la universitat provocat per aquella pandèmia (la grip de 1918) (p 66)

Els dos vents predominants a Barcelona, el vent del Montseny i el vent de garbí (p 75).

Pla detesta els balcons i les tribunes... s'hi col·locàven per ser observats (p 83).

"Gaudí... un home de concepcions grandioses en un país en què el pigmeu voluntari és abundantíssim" (p 86).

"Les contradiccions sempre neixen de la llibertat" (p 87).

Barcelona, una discussió entranyable explica tres idees de Pla al voltant de Barcelona:
  • Contrari a la burgesia. Pla és més un "kúlak", un propietari rual.
  • Una visió personal de Barcelona.
  • Hi ha pàgines d'una gran qualitat literària: "El dualisme", "La meva primera estada llarga a Barcelona", "La Sagrada Família", "El carnaval", o "El Corpus"...
Palafrugell, peix fregit ...a Pla li interessa deixar per escrit el testimoni d'unes formes de vida (p 108).

Els punts bàsics del caràcter palafrugellenc són: llibertat, individualisme, franquesa, orgull i tolerància (p 118).

"Tot el que dura més de deu anys ens fa nosa" (p 125)

La tradició oral és una forma de comunicació que té unes lleis molt especials i pròpies:
  1. Tendeix a conservar uns detalls i oblidar-ne uns altres.
  2. Valora l'insòlit per damunt del quotidà.
  3. El còmic o el dramàtic abans que allò vulgar.
  4. Subratlla els fets més inusuals i cridaners.
  5. Accentua uns aspectes determinats de la relació humana (les febleses més grotesques per damunt de les nobleses discretes).
En la tradició oral l'anèctoda és bàsica, clau (p 129)

Allò que en pintura és el traç en literatura és l'adjectiu (p 138)

Els trets fonamentals de la gent de  Cadaqués (1947) són:
  • La voluntat de viure a Cadaqués.
  • La insularitat (viuen com en una illa).
  • Peculiar organització social basada enb la democràcia directa i en el repartiment del treball i els beneficis (p 152),
Contraban, activitat fonamental de la pòblació al llarg de la història (p 154)

"Nós amb nós"... un món tancat en ell mateix (p 155)... secret compartit, silenci còmplice, misteri inefable... supersticions i bruixeria (p 156)

És un fet a remarcar la tendència de Pla a descriure indrets sota la llum de la lluna (p 161)

Pla formula aquesta "teoria de la tristesa" com a centre de la vida a la Mediterrània (p 162)

Aigua de mar ...el gust general de país (es refereix a Cadaqués) és "el gust de l'oliva amarga" (p 174).

El El quadern gris (1966) és el llibre de l'home vell que ordena i poleix la seva literatura (p 179).

...el Paral·lel oferia les nits més canalles d'Europa (p 181)

Alexandre Plana (1889-1940) és el mestre que ensenya a aescriure Josep Pla (p 182).

Notes disperses ...és un llibre molt incisiu, probablement és el que té més verí de tots els dietaris de Pla... El pòsit de Notes disperses el constitueix, en bona part, el lector obsessiu que era Josep Pla (p 184).

El passat imperfecte és un dels llibres més desconeguts i alhora més interessants de l'autor (p 184).

Quan Pla afronta un argument explícitament de ficció embla que no pugui treure's de sobre aquell compromís amb la literatura de descripció de la realitat... (p 189).

Pa i Raïm (1951)... és la millor època de Pla (p 191).

Pla és un escriptor d'observació de la realitat (p 201)

Montserrat Roig (1946-1991) va entrevistar Josep Pla el 1972 (Destino)