divendres, 24 de juny del 2016

Temps boig (32)

Manzini, Antonio. Temps boig. Barcelona. Ediciones Salamandra. 2016 (p 267)


dimecres, 22 de juny del 2016

Vents més salvatges (31)

Olid, Bel. Vents més salvatges. Barcelona. Empúries, 2016 (p .139)


divendres, 17 de juny del 2016

Change By Design (30)

Brown, Tim. Change By Design. New York. Haper Collins, 2009 (p 245)




diumenge, 12 de juny del 2016

Tot per als pacients, sense els pacients








Es celebra a Granada el 49è Congrés SEPAR. He participat en una sessió organitzada per SEPAR-Pacientes. Molt interessant:



Alfabetización en Salud. ¿Solo para los profesionales?. El paciente que toma decisiones sobre su salud
Dr. Pablo Gálvez Hernández (Barcelona)

         "Health Literacy Interventions and Outcomes: And Updated Systematic Review" pdf.

Calidad = seguridad + efectividad + experiencia del paciente
Dr. Joan Escarrabill Sanglas (Barcelona)

           "El paradigma és el valor (outcomes que interessin al pacient), cal buscar el feedback del    pacient i l'acció és imprescindible: petites accions amb imapcte elevat".

Posibles soluciones: Si hablamos de números....
Dra. Rocío García-Retamero Inmedio (Granada)

           "Una cosa que no has comprendido no puedes recordarla".

Posibles soluciones: Si hablamos de comunicación....
Dr. Xavier Clèries Costa (Barcelona)

           "Los seres humanos tendemos a quedarnos con lo que nos conviene, rechazamos lo que va en contra de nuestras creencias, tenemos emociones, completamos las informaciones con nuestras percepciones subjetivas y tendemos a alteras las secuencias (2 pastillas 3 veces al día vs 3 pastillas 2 veces al día)".

El problema és que no hi ha participat cap pacient. Una altra vegada el mateix. El pretext és que la normativa de Farmaindústria impedeix l'accés dels pacients a les zones on hi ha publicacitat (o alguna cosa per aquest estil). Això no té sentit. Tots ens omplim la boca de l'empoderament del pacient i de la necessitat que participi en la presa de decisions, però no permetem que participin en els debats que tenen un gran interès per a ells. El 2010 es va publicar el document Equity and excellence: Liberating the NHS , la màxima més important del qual era Nothing about me without me”. Fem tot el contrari!.

Em preocupa que tota aquesta situació encobreixi el problema de fons: els professionals sanitaris no saben(sabem) com incorporar els pacients i no ens trobem còmodes discutint els èxits (potser els nostres èxits no són equiparables als beneficis que esperen els pacients) i, sobre tot, ens incomoda discutir en pùblic els fracassos. Seqüeles del paternalisme mèdic. I les Societats Científiques no prenen una posició decidida al respecte.

Sort que els organitzadors han tingut el bon sentit de passar una pel·lícula amb les opinions dels pacients. Els elements clau que valoren aquests pacients entrevistats són:

  • La confiança és un dels punts cabdals que valoren els pacients.
  • Els pacients volen sentir-se escoltats i, sobre tot, que els tracten com una persona única (no com un col·lectiu anònim).
  • El temps des de la perspectiva del pacient: un dels beneficis de l'atenció domiciliària és que és respectuosa amb el temps del pacient (i del cuidador).
  • Tracte proper, molt en relació amb la capacitat d'escolta.
  • La relació amb els professionals sanitaris ha de ser sincera, eficient i coloquial.
  • El telèfon de contacte és una eina imprescindible per donar seguretat.
  • L'alta no és només un tràmit administratiu. Els pacients valoren molt la bona explicació dels tractaments a l'alta.
Deu n'hi do, de les idees que sorgeixen en poc més de deu minuts d'entrevista. Està molt clar, no hi ha més alternativa: patients included.





dilluns, 6 de juny del 2016

e-patients Dave

Dimecres i dijous vaig compartir unes hores amb Dave deBronkart (e-patient Dave). Fa uns nou anys li van detectar un càncer renal amb metàstasi al pulmó, avant-braç, cervell i boca. El pronòstic més optimista era de 24 setmanes de vida.
A partir d'una cerca intensa a la xarxa va entrar en contacte amb pacients amb situacions similars a la d'ell i va poder accedir a un tractament que ha estat un èxit.

Des de llavors treballa per promoure la participació activa del pacient en l'atenció de la seva salut.

"El pacient és el recurs més infrautilitzat de tot el sistema sanitari"

Dave és un home alt, amb un aspecte que pot semblar prematurament envellit, però que ho desmeteix amb les primeres paraules. Àgil, segur, hiperactiu i clar. Al cap d'una hora i mitja de conversa ens va enviar immediatament un correu a tots els assistents amb les referències que havia comentat.




De la conversa amb en Dave en podríem treure tres elements clau:
  1. Les relacions entre el metge i el pacient estan canviant i tots s'hi han d'adaptar (metges i pacients). La clau no és una confrontació entre dos móns, és cooperació.
  2. Hi ha coneixement útil pels pacients que encara no es troba en els canals habituals de gestió de la informació.
  3. Hi ha pacients que d'un problema concret en saben molt (perquè els afeca directament). Com que s'interessen molt per aquest problema concret n'estan molt informats, fins i tot de detalls que, en molts casos, no coneixen ni els metges. 
Una bona entrevista a LV amb un titular molt encertat.

“Aprenc tot el que puc a Google i ho comparteixo amb el meu metge”






diumenge, 5 de juny del 2016

Less Medicine More Health (29)

Gilbert Welch H. Less Medicine More Health. 7 assumptions that drive too much medical care. Boston. Beacon Press 2015 (p 210)


diumenge, 29 de maig del 2016

Topología de la violencia (28)

 Han, Byung-Chul. Topología de la violencia. Barcelona. Herder Editorial SL, 2016 (p 197)

M'ha costat molt de llegir-lo.

La violència ha passat de ser explícita, directa i clara (externa) a una forma de violència que es trasllada a l'interior, es torna invisible. La violència "interior" es relaciona amb la sobreproducció, la sobrecomunicació, la hiperatenció i la hiperacitvitat.

La violència no es fa evident per la confrontació sinó per la contaminació (p 19)

La societat del rendiment és la societat de l'autoexplotació. El subjecte de rendiment s'explota fins el burnout (p 21)

L'economia capitalista es preocupa més per la supervivència que per la "bona vida" (p 38)

En la societat del rendiment no cal coacció externa. La pressió està en els objectius ... però sovint els objectius són inassolibles (p 51) = més pressió.

Hi ha una violència sistèmia, que s'exerceix sense dominació (aparent), que porta a una autoexplotació. és una violència que afecta a tot el conjunt de la societat (p 122)

L'imperatiu del rendiment transforma la llibertat en coacció (p 135) El burnout i la depressió estarien relacionats amb aquesta coacció.

"El antagonismo social no se desarrolla entre lo global y lo singular. La sociedad contemporánea, en la que se perfila una erosión de lo social cada vez mayor, más bien produce egos aislados encerrados en sí mismos con un débil vínculo con el nosotros, que se encuentra en una intensa relación de competencia" (p 144)

Han torna a tocar el tema de la transparència: solo las máquinas son absolutamente transparentes...  La política de la transparencia es una dictadura de lo idèntico (p 151)

"Hoy en día, el control no se presenta como un ataque a la libertad. Más bien hay una coincidencia entre libertad y control. Uno se entrega por voluntad propia a la visión panóptica. El usuario transparente es víctima y, a la vez, verdugo. Todos construyen activamente el panóptico de la red. La comunicación libre y el control panóptico se acoplan y se hacen indiscernibles" (p 157)

La ultraproximidad se transforma en algún momento en una indiferencia sin distancia (p 167)

"La sociedad contemporánea se caracteriza por el hecho de que el sentimiento de pertenencia ha desaparecido en todos nosotros, en todas partes" ...El aislamiento no genera ningún poder (p 181)

"La sociedad está atravesada por un proceso de descomposición de lo social, de lo común y lo comunitario... lo común se está derrumbando. La privatización se adentra hasta los confines del alma (p 181)

Nietzsche pensaría que la hiperactividad es algo repugnante (p 196)