Jackson, Tim. L'economia de la cura. Barcelona. Arcàdia. 2026 (p 452)
Pròleg
El camí de l’infern ........................................ 15
Dues idees centrals
1. La propsperitat humana té a veure amb la salut i no amb la riquesa
L'economia s'hauria de preocupar abans de la cura que del crexement (p 15)
Salut (OMS): "... un estat de complet benestar físic. mental i social i no solament com l'absència d'afeccions o malalties"
Cura (Fisher & Trono): "...tot el que fem per mantenir, continuar i reparar el nostre mon per tal de poder-hi viure tan bé com siguui possible" (p 18)
Eren les dones les que havien subratllat la natrualesa essencial de la cura (p 20)
La cura distorsiona el temps ... kairós, flux i connexions (p 23)
Tredegar... el lloc on va néixer el National Health Service (p 32)
Eufòria .................................................... 37
...la salut i la riquesa són coses molt diferents... Pensar en la prosperitat com a salut no és el mateix que saquejar la salut per obtenir riquesa (p 42)
És fàcil condemnar la saviesa del passat... biaix de superioritat (p 44)
"La vida es revela en el dolor" (p 44). La primera referència al cascall de l'opi en confirma l'ús entre els sumeris de Mesopotàmia fa més de cinc mil anys (p 45)
--> Discuteix tot el tema de les addiccions als opiodies i l'èxit comercial de l'oxicodona.
Una part del problema és que hem barrejat la salut amb el plaer (p 57)
I una part del motiu pel qual hem confós del tot la salut amb l'absència de dolor és que aquesta última ha estat molt fàcil de monetitzar i ha esdevingut una font de beneficis molt pràctica (p 58)
Les conseqüències disfuncionals de l'ús de la morfina ... és la recerca de beneficis (p 59)
L'acumulació de riquesa és el fonament de l'economia capitalista (p 59)... (no és cert), però en aquest context més equival a millor (p 60)
La recerca de la prosperitat concebuda com a riquesa està profundament renyida amb l'objectiu de la prosperitat entesa com a salut (p 61)
Constants vitals ........................................... 63
La diferència entres l'estrès bo i el dolent rau en dos factors:
1. Freqüència
Com ens prenem l'estrès que experimentem (p 76)
La salut busca l'equilibri, la riquesa tenir més (p 79)
La salut també és un ball entre l'estabilitat i el caos ( 84)
Peter Sterling (New York, 1940), ha escrit el llibre "What Is Health?: Allostasis and the Evolution of Human Design" (2020) i ha definit el terme "al·lostasi" = estabilitat per mitjà del canvi (p 85)... mecanisme innat per mitjà del qual l'organisme intenta trobar l'equilibri davant de dures condicions externes (p 122)
"càrrega al·lostàtica" = resultat a llarg termini d'una adaptació fallida que porta a patologies i malalties cròniqyes (p 86). Aquesta "càrrega al·lostàtica" és quantificable en sofriment humà (p 87)
El mite de Cura ............................................ 89
Naixem a la cura... la nostra supervivència és precària i depèn de l'atenció que rebem dels que ens envolten (p 91)
La naturalessa essencial de la cura... interdependència (p 92)
Cura... es fa servir en sentits tan amplis que no tendim a preguntar-nos si sabem què vol dir (p 98)
- No tan sols tenim cura d'essers humans
- Som éssers socials a més de físics... cura dels nostros "cossos simbòlics". Boris Groys (Berlin, 1947)
Reputació
Cap bona obra .............................................. 117
La Tredegar Medical Aid Society es va fundar a Tredegar, al comtat històric de Monmouthshire, al sud-est de Gal·les (que actualment ´te uns 15.000 habitants). A canvi de les contribucions periòdiques dels seus membres (la majoria treballadors de les mines), proporcionava assistència sanitària gratuïta al punt d'ús. Aquest és l'element dundacional del National Healh Service (NHS). Aneurin "Nye" Bevan (1897-1960) va ser un dels impulsosrs del NHS.
La resistèncial inicial al NHS per part de l'Associació Mèdica Britànica va ser llegendària (p 120)
El NHS reforça la idea de "comunitat"... un sistema d'atenció primària que tinguñes com a principis rectors la prevenció i la salut de la població (p 131)
La crisi del NHS (l'autor visita Tredegar el 2023) (p 132)
- Llistes d'espera en màxims històrics
- Poca capacitat de retenir els professionals.
- Salaris baixos pels cuidadors (diu que alguns han d'anar als bancs d'aliments)
- El sistema sanitari britànic té menys equipament, menys llits, menys infermeres i menys metges que la majoria dels seus equivalentsels equivalents.
- Les xifres de mortalitat evitable són les més altes de l'OCDE.
- En el sector de l'assistència social el problema ha estat encara pitjor (p 135)
Passerelle ............................................... 147
A favor del decreixement...
"No patiu pel canvi climàric...la tecnologia ens salvarà"... "Tant és el problema que tinguis, el creixement el resoldrà"... Això és la política de l'addicció (p 153)
Ni el crexement infinit ni el col·lapse s'ajusten al concepte de cura (p 159)
Jason Hickel (1982), professor d'antropologia a la UAB. Decreixement = una reducció planificada de l'ús d'energia i recursos destinada a fer tornar l'economia a l'equilibri amb el món viu d'una manera que redueixila desigualtat i millori el benestar humà" (p 160). Article a Nature.
L'únic lloc que queda per expandir-nos és l'espai !!!! (p 163)
...cegeusa pròpia del creixement respecte a la cura... la salut no està mai alineada constantement amb tenir més... de fet tota la seva ètica rau en l'equilibri (p 167)
Hi ha paraules que poden sonar a "beateria" per les orelles modernes: cura, virtut, empatia, bondat... (p 168)
Cura, artesania i creativitat (p 175)
Matar el missatger ......................................... 179
"La salut pública...millora amb intervencions que mantenen sanes les persones sales" (2008) Annemarie Mol (1958). Autora del llibre The Logic of care.
No hi ha cap motiu per excloure la tecnologia del domini de la cura (p 191)
Dr. Casey Means Good Energy: The Surprising Connection Between Metabolism and Limitless Health... la malaltia crònica gairabé sempre es deu a la disfunció metabòlica provocada pels estils de vida moderns (p 201)
Mengem massa quantitat de coses equivocades (p 202)
La generació perduda ....................................... 207
Ets el que menges (p 210). El 2004 Richard Smith va publicar un editorial sobre alimentació: Let food be thy medicine...(BMJ volume 328 24 January 2004)
"La cura com a disciplina" (p 223). Florence Nightingale (1820-1910) Notes on nursing (1859) ...val la pena fomentar la compassió i l'altruisme... especialment en el domini de la cura. Però centrar-se en aquestes qualitats fins al punt d'excloure la feina mateixa és una recepta per a la devaluació de la cura (p 224)
Valorar la cura... reconèixer la funció reparadora vital de la cura en la salut dels organismes (p 225)
La malaltia com a procés reparador (p 226)
La cura en temps de còlera ................................. 223
Comenta la idea de Florence Nightingale (1820-1910) sobre la malaltia com a procés reparador (p 238)
Curació (tradició hipocràtica)... procés de recuperació de l'equilibri (p 239)
George Canguilhem (1904-1995)... la ciència mèdica havia adoptat una aproximació realment massa binaria a la salut i la malaltia, a la normalitat i la patologia (p 242)
Objectiu de la cura:
1. ajudar i reforçar les forces reparadores
2. reduir i disminuir les forces que amenacen l'equilibri intern (p 242)
Principis
Vitalisme: El poder curatiu rau en l'organisme mateix.
Holisme: No podem tractar la malaltia com una disfunció individual d'un organisme aïllat (p 244)
Patogènesi ................................................ 253
Teoria dels gèrmens: Louis Pasteur (1822-1895).
Teoria del terreny: Antoine Béchamp (1816-1908). La malaltia es produeix quan el medi intern (el terreny) del cos està alterat o debilitat.(p 259)
La medicina alternativa i complementària continuava fent èmfasi en la idea que la salut és una relació entre l'organisme i l'entorn (p 261)
Importància de l'informe d'Abraham Flexner (1866-1959)... la saniatt del segle XXI és allà no és avui a causa de l'informe Flexner: pes de la medicina "científica"... les dones es van trobar "silenciades i excloses" de la medicina (p 265)
Quan el pensament dominant condemna els marges d'una manera tan ferotge, per a mi s'aixeca alguna mena de bandera vermella (p 267)
La salut és una lluita contínua devant del canvi constant (p 269)
Demonitzar la teoria del terreny suposa un risc (p 270)
- La teoria del gèrmen no ens diu res sobre com abordar la pandèmia de malalties cròniques no infeccioses
- La malaltia crònica és una resposta del cos a condicions externes
- El terreny és important (p 271)
La mort i la donzella ..................................... 287
La cura s'ha convertit en un joc d'equilirbis entre les necessitats físiques i les emocionals (p 291)
Land’s End ............................................... 367
Jenga .................................................... 401
L'economia de la cura és la visió d'una economia en que la cura -i no l'expansió imparable- és el principi central al voltant del qual s'organitza tot (p 402)
La cura (segons Berenice Fisher i Joan Tronto) és "una activitat que inclou tot el que fem per mantenir, continuar i reparar el nostre món per tal de poder-hi viure tan bé com sigui possible" (p 403)
Claude Bernard (1813-1878): La integritat i la continuïtat d'un organisme viu depenen de la seva capacitat de regular el propi medi intern davant les condicions externes que canien constantment = homeostasi (p 406).
La cura ha estat corrumpuda per interessos privats (p 412)
L'economia de la cura és víctima de l'estructura profunda del capitalisme: selecciona l'economia ràpida i exclou l'economia lenta (p 416)
Les cures estan infrarepresentades en la governança... la curació va començar a dominar la cura... i la cura va quedar relegada a un paper secundari... i es va delegar quasi sempre a les dones (p 421)
La recerca competitiva i inacabable de la immortalitat simbòlica no és reparadora (p 426)
La pastilla vermella ..................................... 431
John Maynard Keynes (1883-1946)... la dificultat no es troba a tenir idees noves sinó a fugir de les velles (p 436)
Agraïments ................................................... 431
Notes ...................................................... 449
Bibliografia ............................................... 487
Índex onomàstic i analític ................................. 511
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada