La mort de Miquel Bauçà (49)

 Cutillas, Abel. La mort de Miquel Bauçà. Juneda. Editorial Fonoll. 2009 (p 123)

Va ser la mort, una terrible mort, allò que li donà la fama (p 15)

Els catalans no creiem gaire en l'èxit en vida (p 16)

Un bon enterrament és millor que tres mil ressenyes (p 19)... com per exemple l'enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902), el 13 de juny de 1902.

L'enterrament de Jacint Verdaguer, tal com documenta el text de Gaziel que proposem llegir davant la tomba del poeta, va ser un dels més multitudinaris que s'han vist al país. Fou enterrat el 13 de juny en una tomba provisional; d'aquell moment és l'epitafi que li dedicà Joan Maragall datat el dia de Tots Sants del 1902. El 12 de juny de 1903, en ser traslladat el cadàver a la tomba definitiva dins d'una roca, li oferí un nou poema molt descriptiu de com anà l'acte. Ambdós poden ser llegits com a colofó de la lectura de "Sum vermis", de Verdaguer, una mena de cant espiritual escrit amb decasíl·labs, d'un gran tensió humana i mística, a l'altura dels millors que s'hagin escrit. També hi escau la lectura del sonet que Segimon Serrallonga dedicà al poeta, on el comminava que, des de la seva talaia que domina el port, simbòlicament actués en contra dels vaixells americans, aliats dels espanyols, que eren un signe de colonialisme i domini de la pàtria.

L'antiamericanisme és el xovinisme particular i identitari d'Europa... l'admiració de Bauçà pels americans... per la capacitat que té aquella gent de transfrmar els somnis en fets (p 28)

Els italians ja havíen plagiat la coca de recapte (p 30)

Bauçà prohibeix que els seus llibres es tradueixin al castellà o al francès (p 32)

El llibre El canvi és un mapa de coordenades (p 38) 

...no podíem suportar l'atmosfera cultural barcelonina. Estàvem farts de l'estafa intel·lectual del realisme màgic (p 43)

...el perill d'anar d'ídol literari: el perill del ridícul (p 48)

"L'ultralocal és el més universal", frase atribuïda a Salvador Dalí (1904-1989) (p 52)

La realitat sempre ha estat construïda a partir de la ficció, solidificant-la... La veritat dissimula... Fingo ergo sum... La realitat és fingida, invetada. La realitat és voluntària (p 63)

...somniar és la millor manera de ser... són els somnis els que ens ajuden a ser eñ que som (p 64)

"No hi ha res que sigui, tot significa" frase atribuïda a Joseph Roth (1984-1939)... Més que un país som un significat... sense significant (p 73)

A el El canvi: "Cal lluitar contra la imbecil·litat, de primer contra la pròpia" (p 80)

Als sis anys jo encara era del Barça. Ara als trenta dos, sóc del Bau-ça (p 81)

Barcelona és una ciutat que s'aguanta sobre la bona consciència (p 104)

"Barcelona, aquella ciutat quadriculada i insignificant", frase a tribuïda a Josep Pla (1897-1981) (p 105)

Miquel Bauçà diu: "El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i cuare bé. Impossible" Impossible (p 109)