El dia 11 de juny de 2015 es va celebrar l’entrega de premis de I Foro AlbertJovell. L’acte d’entrega de premis va iniciar-se amb una taula rodona en la que
ens van demanar a cinc persones que havíem tingut contacte amb l’Albert que
comentéssim alguna de les seves frases. Des de la perspectiva dels
professionals de la Medicina, a mi em va correspondre comentar la frase del
títol d’aquesta entrada: “Fer de metge
és un compromís diari amb la dignitat humana”. Aquesta ratlles resumeixen la meva intervenció en aquest acte.
Comte-Sponville,
al seu Diccionario filosófico (p. 166),
diu que la dignitat és el valor que no té preu, ni tan sols té valor quantificable:
és un objecte que no és de desig, o de comerç, sinó de respecte.
Per respondre a la demanda dels organitzadors voldria compartir les idees
que em suggereix aquest concepte de “compromís amb la dignitat humana”. Gosaria
concretar la meva intervenció en quatre grans idees (però ben segur que n’hi ha
moltes més) que es poden relacionar amb el respecte i el compromís amb la
dignitat humana: compassió, respecte als més vulnerables, actitud dels
professionals i confiança.
Respecte i compassió.
El respecte mutu porta a la idea de compassió. No em refereixo a la idea de
compassió com a caritat, pena, lamentació o a l’actitud paternalista de plànyer
el qui pateix (i que per això es considera inferior). Em refereixo a la idea de
compassió en el sentit més empàtic de “patir
amb”. Aquesta idea de “patir amb” la reflecteix molt bé un poema de la
Maria Mercè Marçal, Covava l’ou de la
mort blanca:
Covava l'ou de la mort blanca
Maria
Mercè Marçal
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi
L’interès pels més vulnerables va estretament lligada a la idea de justícia
i a l’existència de desigualtats. L’Albert Jovell era plenament conscient que
des de la perspectiva mèdica no es podien combatre (eliminar) les desigualtats,
però també deixava ben clar que s’havien de mitigar (i des de la perspectiva de
la dignitat humana res no justificava dedicar els màxims esforços per mitigar
les desigualtats).
Al seu llibre Te
puede pasar a ti (p 46-48) l’Albert proposava aquesta taxonomia de
desigualtats :
- Desigualtats relacionades amb la geografia.
- Desigualtats relacionades amb la pròpia vulnerabilitat que genera la malaltia (malalties poc freqüents, per exemple), i, en qualsevol cas, cal tractar tots els pacients segons les seves necessitats i sense emetre judicis de valor o culpabilitzar les víctimes sobre la forma o els factors que han causat la malaltia.
- Desigualtats relacionades amb l’ epidemiologia (malalties poc freqüents o, altrament dites, minoritàries)
- Desigualtats relacionades amb l’edat: no s’ha deconfodre el “raccionament” de recursos amb evitar l’acarnissament terapèutic.
- Desigualtats relacionades amb la pobresa.
- Desigualtats relacionades amb l’asimetria de coneixements.
En les societats justes i més igualitàries
la salut de TOTA la població és millor. John Rawls assenya que “les necessitats iguals s’atenen de forma
igualitària, i les desiguals de forma desigual” (El principio de la Justicia 1971). Aquesta posició no entra en
contradicció amb les bondats de la medicina personalitzada. “Me Medicine”
(personalització) i “We Medicine” (població) no són contradictòries no
mútuament excloents.
Un dels àmbits en els quals insistia més l’Albert era en mitigar les
desigualtat relacionades amb l’asimetria de coneixements. Promoure el pacient
actiu a través de compartir el coneixement era una manera de millorar els
resultats en salut.
L'actitud de los profesionales.
La idea de respeste i la idea de justícia són elements clau en la manera
d’exercir la professió. Però no és segur que a les Facultats i en els períodes
formatius postgraduats aquests conceptes es considerin prioritaris. No hi ha
mapes ni rutes clares i costa molt d’acceptar que, com a professionals, no hem après a conviure amb la incertesa [A.
Jovell. El metge social. Cánovas i Samalús. Editorial
Proteus. 2012 (p 35)].
Cal deixar ben clar que aquesta professió, la de metge (però totes les
professions sanitàries també) és una professió que suposa sacrificis, dedicació, compromís, en el qual la passió és fonamental. I que el benefici
econòmic no és el retorn més important de l’exercici de la Medicina.
En moltes ocasions l’Albert insistia en la responsabilitat que tenim de
retornar a la societat allò que hem rebut de la societat. La manera de fer això
també és molt important: “Jo m’esforço
per ser amable i agraït”.
Tot això és clau en la relació entre el metge i el pacient, però el
respecte mutu també s’ha de donar entre
col·legues (la qual cosa no té res a veure amb el corporativisme o
l’encobriment).
Confiança.
Sense la confiança és molt difícil entendre les relacions entre les
persones. L’Albert parlava del concepte de
“confiabilitat”.. la capacitat
de satisfer les nostres expectatives per part de la institució o de la persona en la que es confia[1]. Des del punt de vista professional
la “confiabilitat” requereix a la vegada competència i honestedat.
La confiança ha de ser simètrica, recíproca i sincera. Per aconseguir
aquesta relació de confiança cal canviar en profunditat el marc de relació
entre els metges i els pacients. El model paternalista es basa més en la
submissió (i la falsa admiració) que en la confiança. L’Albert lliga aquest
marc de confiança amb el model
deliberatiu de relació que pretén ser respectuós amb els valors del pacient
i mitigar les asimetries de coneixement. Aquest model deliberatiu lligar amb
aspectes essencials de la democràcia. L’Albert parlava sovint de “la veu dels pacients en democràcia”
perquè ens feia veure que sense deliberació no era possible el respecte. I
aquesta és l’essència de la democràcia, la idea de no arbitrarietat, la idea de
respecte a les idees d’altre (especialment si són diferents de les teves) i la
idea de deliberació informada com a base de la presa de decisions. La idea de
democràcia, des de la perspectiva de model deliberatiu, s’allunya molt de la
simplificació basada en “majories”.
L’Albert va escriure un llibre magnífic sobre la confiança
i el subtítol era “En la seva absència, no som ningú”.
