Un repte quotidià és portar a la pràtica allò que es diu. Ningú no posa en dubte que el pacient (o el ciutadà) ha de tenir un paper més actiu en tot allò que afecta a la sava salut o a la prevenció. No decision about me, without me era el títol del document Liberating the NHS i s'ha convertit en una mena de mantra sobre la participació del pacient. El problema, però, no és el què, sino el com. En aquest article es descriu un exemple del "com" els pacients poden participar en el procés de decidir coses a l'hospital. Un exemple petit, però després del primer pas ve el segon.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec recordar que van sortir algunes idees prou interessants "del com" a la reunió a la que jo vaig assistir, o es que no van servir de res aquells suggeriments que per una banda es va prendre nota i a mes es va gravar en audio. i m'he adonat que una de les mes interessants no consta al document en qüestio.
ResponEliminaHola Sr. Fargas, moltes gràcies pel seu comentari. Sempre que es fa una síntesi de dues sessions de debat es poden quedar coses en el tinter. Per això vam enviar l'article a tots els participants abans de publicar-lo.
ResponEliminaEn qualsevol cas li agrairem que ens indiqui quin és el tema referent a la pàgina web que creu que hem de remarcar i ho farem amb molt de gust.