Parlem de gestió amb Carles Capdevila

Avui, la Societat Catalana de Gestió Sanitària ha organitzat una col·loqui amb el Carles Capdevila (@CarlesCapde)  amb un tema central: la presa de decisions. Aquestes són algunes de les idees força que he apuntat (la interpretació és responsabilitat meva):

• En Carles Capdevila cita Zygmunt Bauman (Poznan -Polònia- , 1925) per remarcar que vivim en uns temps difícils, en un interregne. Viure períodes d'aquesta mena són atractius perquè lesd transformacions es veuen des de la primera línia: però són perillosos i irreversibles.
• En els interregnes només sobreviuen els optimistes.
• Fins el 2004 la societat ha tractat els adults com a nens. L'autoritat ens deia allò que havíem de fer: el metge ordenava el tractament, el periodista interpretava la notícia i el política censurava allò que li semblava, per exemple.
• Ara tots som adolescents. La societat reacciona com un adolescent: tot allò que diu l'"autoritat" és dolent, fem més cas d'un amic indocumentat que d'un estudiós, tothom pot fer periodisme, tothom...
• La societat fa pressió i l'única actitud raonable és comunicar bé les coses.
• Per comunicar bé les coses s'ha de dir la veritat.
• En aquest context la necessitat de canvi és evident. Es pot aplicar un criteri general: quan fem una cosa de la mateixa manera que la feiem fa 20 anys té poc futur.
• Els dos enemics més importants del canvi són els immovilistes i els gurús. Els gurús ens volen vendre fórmules màgiques i sempre han de "matar" algú.
• Prendre decisions en l'interregne és complicat perquè vivim en dos móns; el d'ara i el que ha de venir (però ara hem de prendre decisions pel món que ha de venir).

No hi ha mapes que ens indiquin per on hem d'anar, però quan una cosa que no ens agrada va molt bé, és molt important interrogar-se quins són els motius de l'èxit. Carles Capdevila posa l'exemple del "Reiki". Tots els científics rebutgen el "Reiki", però ell diu que quan ha de fer quimio li va bé. Potser algú s'hauria de preguntar per què va bé? té sentit identificar els factors clau i traslladar-los més que no pas copiar-los o calcar-los.

En un món de tensions i molt difícil (en un interrregne) s'ha de prendre una decisió: o dimitir o remar més fort.