Ngozi Adichie, Chimamanda. Sobre el dol. Barcelona. Edicions 62. 2021 (p 62)
Davant d'aquest infern que és la pena, sóc inexperta i immadura (p 12)
"ho sento", que en la seva banalitat no pressuposa res... Els records concrets i sincers d'aquells que el van conèixer reconforten més... (p 24)
El dol no és vaporós i translúcid, és substancial, opressiu, opac (p 25)
...vull estar sola amb el meu dol (p 26)
La pena era la celebració de l'amor, aquells que podien sentir pena de debò tenien la sort d'haver estimat (p 47)
...l'arrogància delirant d'espera que mai no et toqui el dolor (p 48)
El virus ens va acostar la possibilitat de morir (p 59)
Escric sobre el pare en passat i no em puc creure que escrigui sobre el pare en passat (p 62)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada