divendres, 22 d’abril del 2022

Vèncer la por (20)

 Amat, Jordi. Vèncer la por. Barcelona. Edicions 62. 2022 (p 383)


"Madame se meurt..." referint-se a la literatura catalana ... però també amb "la freda constatació que la literatura contemporània de la cultura espanyola, incloent-hi la catalana, havia fracassat en l'intent d'esdevenir una cultura equparable a les europees" (p 137)

Una cultura moderna d'havia de fonamentar en la prosa (p 138)

Joan Maragall i Pompeu Frabra. Tots dos van treballar perquè el català servís com a "lengua de expresión de la cotidiana seriedad" (p 139)

Jaime Gil de Biedma... cruel, brillant i seductor (p 148)

Biblioteca Breve... la gran aportació editorial de Barral a la modernització de la cultura espanyola (p 149)

La literatura catalana es desenvolupa en l'anomalia (p 157)

La paradoxa era que aquest saber il·luminador, que tant fascinava els qui el veien en acció, Ferrater era incapaç d'integrar-lo en la vida pràctica (p 160)

"Gènere novel·lesc"; Un instrument per a descriure les relacions dels homes amb la societat de que formen part (p 200)

"Poema inacabat" "es la obra de poesia más importante escrita en España en la segunda mitad del siglo XX" (Edgardo Dobry) (p 223)

La poesia catalana dona tan poca cosa:
  • Uns quants poemes de Foix, que tracten de la guerra civil i les seves conseqüències, com per exemple els poemes primer, sisè i novè de Les irreals Omegues.
  • Uns quants de Carner, com la "Cançó de les escombreries del palau"
  • L'elegia de Riba que comença inovocant Salamina i Queronea.
Res més que jo sàpiga (p 227)

Cela, sempre fent el dolble joc (p 232)

Una de les pors constants de Ferrater són els diners (p 252)

Llegeix un llibre cada dia (p 264)

Carta a Carles Barral (p 929)
- tota forma de nacionalisme em sembla un fenòmen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió.
- Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortàven a aferrar-me.

A la nostra literatura hi ha hagut una inflació de mediocritats i una deflació de veritables excel·lències (p 297)

Era un escriptor català al·lèrgic a tota forma de nacionalisme (p 299)

Lionel Trilling (1905-1975). La imaginació liberal.

El mal crònic de la literatura catalana moderna, que és el catalanisme (p 299)

Ferrater entenia el catalanisme tal com Josep Pla... articles a la Revista de Catalunya (p 301)

No llegeix Espriu.. el fundador del "feixisme catalanista" és precisament Fuster (p 316)

Pla es el  único prosista imaginativo de gran estilo que el catalán moderno nos ha dado (p 326)

Gimferraer, amb tots els seus vint-i-cinc anys, sembla fossilitzat (p 328)

La literatura hispano-americana "és molt millor que lespanyola"... en general, la cultura espanyola la detesto... en el fons, si escric en català és perquè no vull escriure en espanyol" (p 356)

...detesto tots els nacionalismes; però això no obsta perquè a Catalunya hi hagi una situació anormal (p 357)

Un dia saluda un reusenc exiliat: el psiquiatre Tosquelles (a la Universitat Catalana d'Estiu) (p 370)

El Curs de literatura catalana contemporània de Ferrater és el llibre d'història sobre la cultura catalana  més intel·ligent que es pot llegir (p 381)

La memòria, quan funciona, fa allò que li pertoca: deformar (p 382)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada