Byung-Chul Han. La societat pal·liativa. Barcelona. Herder. 2021 (p 88)
- El que s'ha de millorar no són les situacions socials, sinó els estats anímics (p 24)
El dolor és una d'aquelles coses que no desapareixen (p 43)
Precisament en l'antropocè l'home és més vulnerable que mai (p 44)
Paradoxa: Volem evitar el dolor però augmenten les auto-lesions (Han diu que és el resultat d'una societat narcisista que s'auo-lesiona per alliberar l'ego)
Viviem en una societat afligida per la soledat i l'aïllament creixent (p 47). El dolor potser és un bon motiu per ser tocat i interpel·lat.
Dolor com a veritat
El dolor és vincle, diferència (el món sense dolor és un infern de l'igual) i realitat (la digitalització és una anestèsia.
Sense una cultura del dolor sorgeix la barbàries: es busquen sensacions extremes (p 52)
Poètica del dolor
La vida es debilita reduint-la a una agradable supervivència (p 55)
L'esfera de l'gual és una zona pal·liativa del benestar (p 57)
Han suggereix que la desaparició del dolor ha escapat molts estímuls creatius,
Dialèctica del dolor
Sense el dolor no és possib le aquell coneixement que trenca radicalment amb el que hi havia fins ara (p 60)
Les informacions no aporten mai l'experiència ni el coneixement (p 60)
Només la vivència, la vida capaç de sentir dolor, és capaç de pensar (p 61)
La intel·ligència artificial és incapaç de tenir experiències (p 61)
El dolor posa en marxa processos reflexius (p 62). Sense dolor no hi ha revolució (p 63)
Ontologia del dolor
La mort i el dolor no caben el l'ordre digital (p 71)
Digital vol dir immediatesa i erosiona la paciència i l'espera.
Ètica del dolor
La societat de consum ho fa tot fungible (p 76)
La progressiva pèrdua de l'empatia apunta al profund esdeveniment que l'altre desapareixi (p 77). El patiment dels altres ens resulta llunyà. Distància social = pèrdua d'empatia.
L'últim home.
El règim de vigilància digital mina la idea de llibertat (p 84)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada