Sáez Mateu, Ferran. Acaçar la boira. Barcelona. Pòrtic. 2002 (p 241)
La memòria col·lectiva...una manera d'amorosir circumstàncies, de passar el ribot per damunt de la superfície aspra dels fets, de pllir-los en un sentit o en un altre (p 20)
Som conscients d'haver transitat el final d'un món (p 40)
La memòria i la història son dues coses diferents, i barrejar-les sol tenir conseqüències nefastes (p 42)
Vam tenir la sort de rebre una educació encara aliena al culte a l'emoció (p 45)
Per a Pla, l'únic avenç tecnològic remarcable del segle XX és la calefacció central (p 46)
El feixisme fou un moviment perillosament modern, emmirallat en la tecnologia, l'esport, la velocitat i la violència (p 55)
La mirada moral és la que incorpora matisos. La mirada ideològica és la que simplifica agradablement, narcòticament, la realitat (p 71)
La filosofia consisteix a aprendre a morir...Del bressol a la tomba, sense dramatismes ni collonades, però amb un ordre plausible i funcional (p 75)
Els rituals que marquen el breu caminet que va del bressol a la tomba són importants (p 81)
El procés de cretinització estructural que ha portat, finalment, la centralitat cultural de la pantalla digitalitzada va començar amb el descrèdit d'escoltar (p 93)
Pla...El millor escriptor català del segle XX (P 101)
Les formes estables de civilització no són res més que la vida social institucionalitzada, contenció emocional pactada col·lectivament, I també una certa laxitud moral... (p 112)
Josep Pla... La felicitat col·lectiva no existeix... La felicitat és una qüestió personal, individual (p 157)
En cas de tenir caràcter, les conviccions profundes afloren a la infantesa; en cas de no tenir-ne, només acaben sent, en realitat, escenificacions tardanes de guions aliens (p 165)
Les preguntes originàries, primigènies, fundacionals (dels presocràtics) avui semblen ingènues... els grecs denominaven "veritat" a allò que avui entenem com a "descobriment" (p 170)
Quan es va implantar el culte a l'emoció...La mort de debò s'oculta... La immaduresa, la susceptibilitat impostada, la impossibilitat d'afrontar petites contrarietat, la delació com a arma de destrucció massiva, la dificultat d'integrar-se en un món adult, el del treball inclòs (p 173)
El que interpel·la els presócràtios és la natura (p 181)
...una determinada actitud cap a la veritat...La idea de veritat entesa com a valor...La veritat és u valor perquè ens fa entendre el món que ens envolta i, en conseqüència, ens millora (p 182)
Les idees no es rebutgen perquè siguin noves o velles...sinó perquè permeten o bé impedeixen una aproximació racional i plausible a la realitat que ens envolta (p 183)
És probable que les dues dècades més confuses i estèrils del segle XX fossin la del 1930 i la del 1970 (p 185)
La militància o no militància al PSUC condicionada radicalment la carrera acadèmica (p 186)
Les cartes entre Sastre i Simonet de Blau oir comentant els abusos a una menor resulten especialment repugnants (p 211)
El sentit s'ha de buscar, però sense fer trampes (p 228)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada