Ets una exagerada (54)

Muntané, Isabel & Coll-Vinent, Blanca. Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut. Barcelona. Raig Verd Editorial. 2024 (p 220)

Jaque a la democracia (53)

Bosch, Joaquim. Jaque a la democracia. Barcelona. Ariel. 2024 (p 275) 

Infocràcia (52)

 Han, Byung-Chul. Infocràcia. La digitalització i la crisi de la democràcia. Barcelona. La Magrana. 2022 (p 99)

La imatge que mai no acaba (51)

 Canals, Roger. La imatge que mai no acaba. Barcelona. Editorial Gedisa. 2023 (p 249)

Incompetències bàsiques (50)

 Bardera, Damià. Incompetències bàsiques. Barcelona. Pòrtic. 2024 (p 115)

Algunes idees del llibre, per si són extrapolables al món de la salut.

• ...professors que dissimulen la incompetència amb laxitud (p 33)... és allò de "l'incompetent amable" que es veu en molts àmbits de la medicina. 
• Falta gent... ara ja no cal el Màster (p 37)... falten metges (tampoc no caldrà el màster?)
• La majoria de treballs carden pena (p 42)
• Docuent = animador cultural de la canalla (p 47)
• Els professors:
• Fan moltes tasques administratives
• Han de vendre el seu producte
• Un "funcionari" (el professor)  imparteix l'assignatura d'emprenedoria (p 44)
• Nous rols del proferssor:
• Hacker
• DJ
• Community manager
• Coach
• Les agressions al professor surten molt barates (p 52)
• "Educació emocional", una espècie calaix de sastre... fer creure als infants i adolescents que l'empatia és la clau de volta per solucioinar tots els conflictes, problemes i mals del món...
• El "filtre de la raó", la gran oblidada de l'educació actual (p 62)
• ...a l'hora de dissenyar currículums i polítiques educatives, ens fiem més de pedagogs que no han trepitjat mai cap aula (Fundació Bofill o Associació Rosa Sensat) que de mestre i professors que hi són cada dia...les seves extravagants teories es troben més enllà del bé i del mal (p 68)
• La realitat oficial contrasta masa amb la realitat real (p 71).
• Hi ha una xerrameca burocràtico-pedagògica del tot inintel·ligible (p 73)
• Hi ha molts professors que dins de l'aula no es dirigeixen mai dels mais en català als alumnes (p 78)
• Inspectors: porucs, cínics i no es mullen mai (p 78)
• ESO: l'etapa de sundària havia de servir per preparar els alumnes per a la vida i, per tant,  (p 87)
• Deixar de fer plans individualitzats (que només són un maquillatge de la realitat
• Expulsar els alumnes que sistemàticament arrine tard o que, directament, són absentistes
• El mestre és una figura d'autoritat
• Determinats actes tenen conseqüències desagradables
• Qui no aprovés l'examen... un examen exigent, com la vida mateixa
• Anar cap a un model educatiu més darwinista (p 89)
• La confusió de rols (ensenyament / educació) és un dels motius del desgavell educatiu actual (p 96)
• Un "motivat" té tendència al sectarisme (p 97)
• La "tecnocràcia" explica el malestar docent:
• "Indefensió apresa"
• "Neurosi noògenes"... derivada de la pèrdua de valors... pèrdua de sentit.
• El sistema educatiu ha proscrit la memòria. (p 103)
• El sistema educatiu és un terreny abonat per:
• demagogs
• venedors de fum
• politiqueria de vol gallinaci

D'una entrevista a VilaWeb:

Si vols aprendre, no hi ha alternativa a l’esforç. Buscar dreceres no funciona. Escolti, aquí es ve a aprendre. I s’aprèn posant-hi colzes-

D'una 

Culpa (49)

 von Schirach, Ferdinand. Culpa. Barcelona. Editorial Empúries. 2012 (p 137)

El món en clau F (48)

Vinyets Rejón, Joan. El món en clau F. Vic. Eumo Editorial. 2022 (p 176) 

Paraules (47)

 Masramon, Cristina & Seuba, Manel. Paraules. En perill d'extinció o poc utilitzades en la parla col·loquial d'Osona. Vic. El nou Nou. 2023 (p 127)

La scomparsa del pensiero (46)

 Bencivenga, Ermanno. La scomparsa del pensiero. Milano. Feltrinelli Editori. 2017 (p 137)

Factfulness (45)

 Rosling, Hans & Rosling, Ola & Rosling Rönnlund, Anna. Factfulness. Barcelona. La Campana. 2018 (tercera reimpressió 2023) (p 333)

Roses de Foc de Barcelona (44)

 Farràs, Andreu. Roses de Foc de Barcelona. Barcelona. Edicions 62. 2023 (p 255)

Les primeres bullangues (1835-37)

Més de 70 religiosos assassinats (després d'una "corrida" amb toros mansos)... "morin los caps pelats". Les terres del clergat produïen la quarta part dels ingressos bruts de tota l'agricultura (p 21)

L'incendi de la fàbrica Bonaplata (1835). Entre les classes menys afavorides es va estendre la convicció que les màquines de vapor causaven més atur...(p 27)

Les guerres carlines. La burgesia es concentrava al litoral, al voltant de Barcelona (ideologia liberal)

• Primera Guerra Carlina o guerra dels Set anys (1833-1840)
• SegonaGuerra Carlina o guerra dels Matiners (1846-1849) 
• Tercera Guerra Carlina  (1872-1876)

Espartero i la Jamancia (1842)

• Tractat de comerç amb Anglaterra
• Servei militar obligatori
• Contribució extraordinària per edificiar la Ciutadella

Gran mortalitat infantil

Esperança de vida (1837-47): obrers (24 anys), menestrals (26 anys) i rics (37 anys) (p 47)

Josep Fontana (1931-2018)...en les classes dominats de la societat espanyola hi havia una clara oposició al procés industrialitzador (p 51)

1843: El general Joan Prim (1814-1870) va ordenar bombardejar Barcelona ("L'error més gran de la seva vida", segons Fontana) (p 65)

La primera vaga general (2 de juliol de 1855)

Selfactines (self-acting machines)...les màquines vann  ser l'ase dels cops... simbolitzaven el deteriorament de les condicions de treball (p 74).

Des de Madrid es veia com... l'atàvic secessionisme dels catalans (p 83)

"Barcelona és la ciutat industrial més gran d'Espanya i la seva història registra més lluites de baricades que qualsevol altra ciutat del món" Friedrich Engels (1820-1895) (p 87).

En els vuitanta sis anys que van del 1814 al 1900, Catalunya va estar en estat d'excepció durant seixanta anys (p 95)

Primers ministres espanyols morts ciolentament

Joan Prim (1814-1870), 27 de desembre de 1870

José Canalejas (1854-1912), 13 de novembre de 1912

Eduardo Dato  (1856-1921), 8 de març de 1921. El van matar tres anarquistes catalans: Pere Mateu, Lluís Nicolau i Ramon Casanellas (p 163).

Luis Carrero Blanco (1904-1973) 20 de desembrede 1973.

La població de Barcelona es va triplicar entre 1850 i 1900 (p 112)

Les precàries condicions higièniques i laborals de la majoria de barcelonins són responsables que a principis del segle XX l'index de mortalitat (24 per mil) fos superior a Londres, Paris, Nova York... (p 113)

La setmana tràgica (1909)

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

La societat encara tenia present que a la guerra de Cuba van morir més de la meitat dels soldats (p 132)

...només es podrien deslliurar aquells que poguessin pagar una quaota... (p 132)

Joan Maragall (1860-1911)... és una tristesa ésser d'un poble que el seu equilibri consisteix, no en un joc de forces -com en els països civilitzats- sinó en un joc de debilitats (p 143)

La vaga de la Canadenca (1919)... per aconseguir la jornada de vuit hores (p 149)

30 de novembre de 1920: assassinat de Francesc Layret i Foix (1880-1920) va ser pagat amb quaranta mil pessetes per la família Muntades, propietària de 'Espanya Industrial (p 165)

Primo de Rivera va donar el cop d'estat tolerat pel rei i apludit per la burgesia catalana, el setembre de 1923 (p 164)

El refugio de la memoria (43)

 Judt, Toni. El refugio de la memoria. Barcelona. Taurus. 2011. 2ª edició. (p 240)

Ecomitos (42)

 Resco de Dios, Víctor. Ecomitos. Barcelona. Plataforma Editorial, 2024 (p 287)

Pensar en sistemas (41)

 Meadows, Donella. Pensar en sistemas. Madrid. Capitán Swing. 2022 (p 255)

Els cinc elements (40)

 Herrero, Yoya. Els cinc elements. Barcelona. Arcadia Editorial. 2024 (p. 140). Traducció de David Fernández.

Tres elements clau per entendre la realitat:

1. Cooperació.
2. Interdependència
3. Visió global (l'pecialització ajuda poc a entendre el món).

Fer política en l'imperi del jo (39)

 Godàs, Xavier. Fer política en l'imperi del jo. Vic. Eumo Editorial. 2024 (p 135)

Algoritmocràcia (38)

 Grimonpont, Arthur. Algoritmocràcia. Girona. Llibres del selge. 2023 (p 294)

La invasió dels robots i altres relats. Economia en colors (37)

Sala i Martín, Xavier. La invasió dels robots i altres relats. Economia en colors. Barcelona. Penguin Random House. 2018 (p 306) 

Le soin est un humanisme (36)

 Fleury, Cynthia. Le soin est un humanisme. Paris. Éditions Gallimard. 2019 (p 43)

 Rellegir et fa prendre consciència de quina manera oblidem les coses i els conceptes. Però a la vegada, quan tornes a llegir un llibre tens la sensació que en treus més profit. Aquest és un llibret (35 pàgines) de Cynthia Fleury (filòsofa i psicoanalista) que vaig trobar per atzar a la llibreria Torcatis, de Perpinyà, el 2019.

Algunes idees a mesura que rellegeixo.

La defensa de l'excepcionalitat de l'home.

La vulnerabilitat va lligada a l'autonomia. L'objectiu és que la vulnerabilitat sigui el menys irreversible possible.

La idea de l'excepcionalitat va lligada a la noció d'irreemplaçable..Si els individus pensen que són reemplaçables acaben emmalalteixen.

La visió personal sempre ha d'incloure la de l'altre. Els individus irreemplaçables viuen en comú.

Tenir cura vol dir buscar solucions imaginatives per fer habitable la realitat. 

Tenir cura implica acompanyar per reinventar les normes de vida. George Canguilhem (1904-1995) diu que la malaltia no és una "anormalitat" sinó un qüestió de "normnativitat" (= noves normes de vida)

La cura és una funció compartida entre qui rep i qui té cura. Esccolr i no victimitzar són elements claus.

La veritat no ha de ser un obstable ni un perjudici pel pacient. Cal tenir en compte la "capacitat" del pacient per fer front a aquesta veritat.

Tenir cura de les institucions. Fleury cita sovint Francesc Tosquelles (1912-1994). Tosquelles deia que la Psiquiatria porta més de cent anys de retard respecte a les altres expecialitats. Deia que els psiquiatres "encara no havien descobert l'asèpsia".

La malaltia es relaciona més amb  "viure amb la malaltia" que no pas "morir" per la malaltia. Aquest és el paradigma de les malalties cròniques.

La curació no vol dir tornar a l'estat anterior. (Canguilhem)

Les malalties cròniques (evolutives, incurables i amb seqüeles) poden en qüestió el model estrictament mèdic. Les cures realment eficaces han de conciliar la "curació" amb la "recuperació".

El pacient és un agent , un actor, en el seu procés assistencial.

Estar favor de les humanitats i de la salut no vol dir posicionar-se contra la tècnica. La finalitat de les màquines és emancipar l'home.

El plaer de l'art. Josep Pla i els artistes (35)

 Amat, Teresa. El plaer de l'art. Josep Pla i els artistes. La Bisbal d'Empordà. Edicions Sidillà. 2024 (p 211)

Semiòtica de l'Eixample Cerdà (34)

 Diversos autors. Coordinació Albert Serratosa. Semiòtica de l'Eixample Cerdà. Barcelona. Edicions Proa. 1995 (140)

L'art d'esdevenir humà (33)

 Riemen, Rob. L'art d'esdevenir humà. Barcelona. Arcàdia. 2023 (p 273)

Montaigne antistress (32)

Guidon Mollex, Noëlle. Montaigne antistress. En 99 pilules philosophyques. Paris. Les Éditions de l'Opportun. 2014 (p 107)

99 frases de Michel de Montaigne (1533-1592) comentades per Noëlle Guidon Mollex. (les cites de Montaigne són en vermell i en cursiva)

Governar és preveure (p 9)

Je ne vis que pour moi. Car le temps de ma vie este le temps d'être ce que personne ne peut être à ma place. És el concep que proposa Cynthia Freury dient que les persones són irremplaçables. (p 9)

Pour lui le plaisir a des limites (p 12)

La vrai morale se joue dans les actes de la vie concrète (p 13)

Le vrai miroir de nos ciscours est le cours de nos vies. Cal ajustar el nostre "dir" al nostre "fer" (p 18)

C'est n'est pas ici ma doctrine, c'est mon étude. Doctrina: formulació d'enunciats suposadament objectius. Estudi: enunciats que no ss'acaben mai. Ce qui me sert peut aussi par accident servir à un autre (p 20)

Elle (mon âme) est toujours en apprentissage et en épreuve, (p 26)

Chacun appelle barbarie ce qui n'est pas de son usage, (p 39)

Tenir toujours le droit chemin, Res de noble no es fa per atzar (p 42)

"Franquesa", el mot que condensa la noció de llibertat i de veritat (p 46)

La lecture est la meilleure munition, (p 54)

Je ne vois le tout de rien. Ma maîtresse forme est l'ignorance, Tout savoir peut être que limité. Cal descobrir les zones d'ignorància per emprendre l'exploració  (p 63)

 Le nom qu'ils donnent aux maladies..., La langue savante de médecins plus "causeurs" que soignantes (p 83)

Comme quelque nouveau symptôme survient à mon mal, je l'écris.... "Connais-toi toi-même", (p 96)

Je n'entrepdrens le vaoyage ni pou en revenir ni pour l'achever, (p 99). Es tracta d'aprofitar el plaer del viatge.

Et au plue élevé trône du monde, ne sommes assis que sur notre cul, (p 101).

Notre vie est composée, comme l'harmonie du monde, de choses contraires, aussi de divers tons, doux et apres, aigus et plats, mols et graves, (p 105).

Memorial de Setmana Santa (31)

 Bonet, Blai. Memorial de Setmana Santa. Calonge. Adis Edicions. 2018 (p 65)

No obris mai la boca si lo que has de dir no és més bell que el silenci (p 9)

"Miracles" = "espectacles": fets que es fan mirar, fets que fan dir "oh!", senzillament perquè són fets  just se veuen adesiara... avui no se produeixen tants "miracles", per la raó senzilla, profunda, de que els "miracles" ja no són necessaris (p 14)

Però hi ha una cosa que és profundament més important que estimar, i aquesta cosa és "deixar-se estimar" (p 25)

L'autoritat pròpia de tot home li ve donada, a qualsevol home, per la pràctica diària de la veritat i de la veracitat. Frase atribuïda a Pau VI (1897 - 1978), nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini.

L'existència de l'home existencial..., consisteix en els seus actes (p 49)

I ñes perquè la vida de l'Homem real, autèntic, se compon sempre de 23 hores de dubte i d'una hora d'experança (p 52)

L'hora de les decisions (30)

 Pla Josep & Vicens Vives, Jaume. L'hora de les decisions. Cartes 1950-1960. Barcelona. Destino. 2019 (p 347)

Josep Pla "tenia el món al cap" (p XV)

Durant tot el llibre es parla de la "percepció que el magma polític del franquisme d'estava movent" (p XXVI) --> Franco va viure encara quasi vint anys des del context de les cartes.

Fàtima és l'últim esforç de la Contrareforma per ofegar la neutralitat protestant (p 113)

Contrareforma: La tranquil·litat de Catalunya, la desnacionalització d'una gran part d'aquest període, fou obra dels jesuïtes. Catalunya quedà mentalment arrasada i idiotitzada i abandarrada (p 115)

Historia general, dirigida per Alberto del Castillo (i amb la participació de Vicens Vives): Las historias generales en este mundo de salvajes especialistas no se estilan...mi último maestro en historia, Fustel de Coulanges (1830-1889), me autorizó por cada veinte años de análisis, unas horas de síntesis (p 201)

Y así salimos del bachillerato y de aquella Universidad sin podernos mantener verticalmente de lo burros que salimos. Sin embargo, algo aprendimos en las salas de billar y en las mesas del siete y medio. Esto compensó el tiempo perdido (p 202)

4 factores e la historia

1. Relato de vieolencias
2. Sucesivas situaciones económicas
3. Historia de la cultura
4. Relato de apariencias (ilusiones y esperanzas)

El hombre de hoy es exactamente igual al de la prehistoria (p 203)

Molt interessant l'informe sobre Josep Tarradellas (1899-1988).

• Del passat, no hi ha res aprofitable: és un cementiri literal (p 241).
• Tarradellas és explícitament i sincerament anticomunista (p 242)
• El pitjor de l'exili és que els pocs elemnts polítics que conté es mantenen en la mentalitat de 1939 (p 250)
• Catalunya no s'ha d'aliniar amb el Pais Basc i Galicia (països totalment castellanitzats) (p 252)
• Hem d'evitar la repetició de disbarats (p 254)

Un philosophe à l'hôpital (29)

Fourneret, Éric. Un philosophe à l'hôpital. Paris. Lemieux éditeur. 2017 (p 201).

 

Sobe el poder y la buena vida (28)

Tolstoi, León. Sobre el poder y la buena vida. Madrid. Caratarat. 2018 (p 169)

Transferència de coneixement (27)

 

El discurs de recepció de Mònica Terribas i Sala, com a membre numerària de la  Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans IEC (23 de novembre de 2023), fa unes consideracions sobre la informació en el moment actual que poden tenir trascendència en la manera que transmetem informació i coneixement als nostres pacients.

• Les dades estan disponibles a totes hores des de diferents canals.
• El temps de descodificació s'ha escurçart... es busca un rendiment immediat.
• La societat en xarxa afavoreix l'individualisme estructural... amb una incapacitat de fer sobreviure una esfera pública.
• La informació es difon sens passar per un espai públic.
• Conèixer el que desconeixem requereix temps.
• La desinformació, doncs, ens condueix a la deshumanityzació.
• Esclavatge del temps. El fluc constant d'informació ens pressió per distribuir i gestionar el temps.
• Vivim un temps d'accés immediat a l'objectiu de recerca.
• Els nous dispositius tenen capacitats que no requreixen plena atenció.
• La crativitat la genera l'associació. La IA fa les associacions per nosaltres!!!
• Progressiva abolició de l'espera. Incontrolable ànsia per reduir el temps que ens separa del que desitgem.
• L'activitat del comerç en linia redueix radicalment la interacció humana.
• La tria sistemàtica del nostre interlocutor... van disminuint la nostra mirada global.
• La majoria de la població viu connectada o hiperconnectada.
• La transmissió del coneixement i la informació es relaciona amb dos factors
• Temps que dediquem a consumir dades
• Context en què es produeix aquest traspàs
• Les xarxes socials s'estan convertint en el seleccionador d'informació.
• L'accés a la informació a través de l'opinió. Tenim accés a les opinions abans de conèixer en profunditat lam informació.
•  El telèfon és la forma d'accés a la informació que més es fa servir. Accedim a la informació que ofereixen les xarxes socials a través del telèfon mòbil

Terribas fa servir una metàfora molt interesant:

Binocles: observar l'horitzó i fes focus en alfun punt

Calisdoscopi. Captura l'ull i el sotmet a l'impacte capriciós de mil formes i colors que es van bellugant per la retina.

Cada cop s'incrementa més el % de persones que rebutgen la informació i evieten informar-se:

• Excés d'informació política
• Afecta negativament al seu estat d'ànim
• Massa informació els aclapara
• Condueix a discussions

Transferència de coneixement

• Era del no-temps (immediatesa)
• Abolició progressiva de l'espera
• Atenció reduïda a pocs minuts
• Poc interès per saber què passa al món.
• Creuen que no poden fer res per canviar les coses. 
• Creació de nínxols informatius
• Reducció del temps que dediquem a la informació.
• Fragmentació (cap programa convencional assumeix que els espectadors el veuran del començament al final).
• Consum d'audiovisuals a demanda (podcast)

Menys de la meitat de la població europea llegeix premsa escrita (48%)

El creixement de la ignorància és inevitable.

En l'era del no-temps, la transferència del coneixement i la informació, imprescindible per armar el món d'esperit crític, no s'està produïnt  perque no existeix prou consciència de comunitat per administrar la informació en benefici col·lectiu.

,,

El ingenio de los pájaros (26)

 Ackerman, Jennifer. El ingenio de los pájaros. Barcelona. Editorial Ariel. 2017 (p 331)

Europa (25)

Garton Ash, Timothy. Europa. Una historia personal. Barcelona. Arcàdia Editorial. 2023 (p 539)

IMPRESIONANT!!!

Referències

PRÒLEG

Les nostres identitats ens venen donades, però també es fan -14

Diferents generacions poden habitar moments diferents encara que visquin al mateix lloc -18

DESTROSSADA (1945)

Crònica d'una societat intoixicada (24)

 Laporte, Joan-Ramon. Crònica d'una societat intoixicada. Barcelona. Colimna Edicions. 2024 (p 618)

Sólo se puede tener fe en la duda (23)

 Wagensberg, Jorge. Sólo se puede tener fe en la duda. Barcelona. Tusquets editores. 2018 (p 196)

Relectura fèrtil a l'Hospital Clínic.

Preparada (22)

María Bosser. Preparada. Barcelona. Plataforma Editorial. 2024 (p 118)

• Qué importante es cada detalle!
• Qué importante es sentir calidez por parte de los médicos!
• En los hospitales, las paredes de las habitaciones son como papel de fumar (p 40)
• Es curioso como te adaptas a un nuevo escenario tan rápidamente (p 45)
• La enfermedad se vuelve cansina - incluso me atrevo a decir que aburrida (p 51)
• No quiero explicar más de lo mismo (p 51)
• Tampoco pretendo saber cosas de mi enfermedad por mi cuenta... imaginar lo mejor dentro de la complejidad (p 52)
• Como tantas mujeres, en ocasiones, me he sentido incomprendida en el aspecto emocional (p 59)
• Enfermamos de repente 
• ...que me avisen cuando sepan que mi tiempo se acaba (p 63)
• ...pero nunca he querido dar pena (p 83)
• Hace tiempo que no pienso en el futuro más allá de la próxima semana (p 85)
• No entro en pánico ante la muerte...aunque sé que está cerca, no pienso en ella.
• Al estar enferma ves el mundo con otra perspectiva (p 88)
• Compartir es tan necesario como saber con quién y dónde hacerlo para que aquello que compartes vuele con el viento sin ninguna mala interpretación (p 94)

Je suis catalan mais je me soigne (21)

 Milhau-Blay, Joan. Je suis catalan mais je me soigne. Paris. Éditions Heliopoles. 2023 (p 250)

El llbre del idiotes (20)

 Monzó, Quim. El llbre del idiotes. Barcelona. La Vangiardia Ediciones SL, 2024 (selecció i epíleg de Julià Guillamon) (p 199)

...el grau de cretisnisme al qual estem arribant (p 17)

Premis Darwin... cada any es concedeixen a les persones que, morint de manera idiota, milloren la reserva genètica dels humans i, en consequència, augmenten les possibilitats de supervivència (p 24)

...a cada barri hi havia un idiota oficialment reconegut (p 28)

"Els idiotes no s'acaben mai"... frase atribuïda a Enrique Rubio (1920-2005)

La ent no es del tot idiota, encara que a alguns els sembli que sí (p 77)

...sempre s'acaba per descobrir la cara veritable  que hi ha sota la màscara (p 82)

...valoren el soroll que hi ha als restaurants (p 87)

... s'ha de somriure sempre que et fan una foto... Charles Darwin (1809-1882) va dictaminar que la gent que somriu constantment és idiota (p 117)

...que les persones que tracten amb adoptats aprenguessin a no recordar-los gaire que ho són, si no ho demanen (p 126)

"Hi ha un crescendo del retorn de la idiotesa?" Carlo Fruttero & Franco Lucentini "Il ritorno del cretino"

John Selden (1584-1654)... "fes el que dic, no el que faig"

"La gent és bàsicament idiota i després, si de cas, hi ha algunes excepcions" (p 149)

No és turismofòbia, és superviva (p 183)

Indigenofobia: un indígena és "una persona nascuda en el país on habita"

La gent té una mandra immensa a pensar (p 192)

Segona llei de l'estupidesa humana, de Carlo M Cipolla "Allegro ma non troppo":

La probabilitat que una persona sigui idiota és independent de qualsevol altra característica d'aquesta persona

Resum personal: Els idiotes fan mal sense treure'n cap benefici

El temps de la promesa (19)

 Garcès, Marina. El temps de la promesa. Barcelona. Editorial Anagrama. 2023 (p 96)

Understanding and Using Health Experiences (18)

 Ziebland, Sue & Coulter, Angela & Calabrese Joseph D & Locock, Louse. Understanding and Using Health Experiences. Oxford. Oxford University Press. 2013 (p 161)

1. Introduction.

2. 

El segrest de la política (17)

 Calvo, Lluís. El segrest de la política- Barcelona. Anagrama. 2024 (p 137)

El jardí d'Epicur (16)

 Muñoz Redón, Josep. El jardí d'Epicur. Barcelona. Pòrtic. 2023 (p 190)

1. El Jardí d’Epicur

El jardí de la felicitat

La filosofia a l’aire lliure

Els veïns del verger

La cuina del fruiterar

Marx al jardí d’Epicur

La política de l’hort

Viatge als parcs

Diàleg al jardí d’Epicur

2. Paradisos filosòfics

Claustres vegetals

La utopia arbrada de Moro

Les vinyes de Montaigne

La pèrgola de Bacon

El sincretisme botànic de Montesquieu

Diàleg als jardins de Versalles

El parc de Rousseau

L’hort de la burgesia

El jardí dels Marx

La selva de Foucault

Les mans a la terra de Byung-Chul Han

Diáleg aI parc Jean-Jacques Rousseau

3. Jardins de pensaments

L’experiència de la domesticació de la natura

Prendre el sol al paradís

Aprendre a pensar amb les plantes

L'aroma de la terra

El jardiner poeta

Parterre d'estels

Saltar la tanca que ens separa del pati del veí

Samarcanda

El jardí de la mort

Diàleg aI jardí de Claude Monet

Sobre la vejez (15)

 Ciceró. Sobre la vejez. Madrid. Editorial Tal Vez. 2005 (p 36)

Traducció de Rosario Delicado Méndez

Comentaris de Fernando Lolas Stepke

 Cuatro motivos por los que la vejez puede parecer miserable.

 1.      La vejez aparta de las actividades.

Las cosas grandes no se hacen con las fuerzas, la rapidez o la agilidad del cuerpo sino mediante el consejo, la autoridad y la opinión,

 2.      Deplorar la vejez es la pérdida de la fuerza física.

Hay que compensar sus efectos con diligencia... si no se es dependiente de nadie.

 3.      La edad proyecta hace perder placeres.

"ni las canas ni las arengas pueden proporcionar autoridad de repente, sino que es la vida anterior vivida honestamente la que recoge los últimos frutos de la autoridad.

 4.      La proximidad de la muerte.

La naturaleza tiene un límite para la vida, como para todas las demás coses. Una vida terminada "a su debido tiempo"

 

Apunts de MARCO TULIO CICERÓN - CATÓN EL VIEJO O SOBRE LA VEJEZ

 

La vejez... Todos se esfuerzan en alcanzarla y, una vez conseguida, todos la culpan.

¿por qué la distancia entre la adolescencia y la vejez es más corta que la distancia entre la adolescencia y la infancia?

Solían quejarse de que ya carecían de placeres, sin los cuales —pensaban ellos— la vida no tiene sentido... La causa de todas estas lamentaciones está en el carácter de cada uno, no en la edad (p 7)

Las armas defensivas de la vejez, Escipión y Lelio, son las artes y la puesta en práctica de las virtudes cultivadas a lo largo de la vida.

 

Cuatro causas que agravan sobremanera la vejez.

 

I.                    La vejez aparta de la gestión de todos los negocios.

Nada prueban quienes afirman que la vejez no se desenvuelve en los negocios.

Es verdad que no hace el trabajo que hacen los jóvenes, sin embargo el timonel hace cosas mejores y de más responsabilidad.

Conocimiento, la competencia y autoridad.

Nadie se considera tan viejo que no piense que puede vivir un año más.

Yo reconozco que soy más feliz con vosotros, que vosotros conmigo (p 14)

La vejez es laboriosa y lleva siempre algo entre manos… ¿Y qué decir de los ancianos que estudian cosas nuevas de interés para ellos?  

Cada día que envejece aprende algo (Solon)

 

II.                  En mi juventud deseaba la fuerza del toro y del elefante

Actuar según las fuerzas del momento.

¿Acaso no se conserva en la vejez la capacidad suficiente para enseñar, formar y preparar a los jóvenes para desempeñar todo tipo de cargos?

Él jamás había sentido que su vejez le proporcionara más debilidad que su juventud (Ciro)

Fuerza corporal: Uno debe servirse de este bien, mientras lo tenga, pero cuando falte, no lo busques

Cada periodo de la vida se le ha dado su propia inquietud.

También es verdad que existen muchos ancianos incapacitados a quienes no se les puede exigir ningún trabajo ni obligaciones. Pero esto no sólo es debido a la vejez sino también a la falta de salud.

Se ha de cuidar la salud.

"Ancianos cómicos necios"… los que son crédulos, olvidadizos, apáticos, porque no son vicios propios de la vejez, sino de una vejez perezosa, indolente y amodorrada (p 17).

La ancianidad es llevadera si se defiende a sí misma.

Trabajando con el máximo esfuerzo en estos asuntos, no echo de menos las fuerzas físicas.

 

III.                Entramos en el tercer reproche que se le tacha a la vejez: que dicen que carece de placeres

Donde domine el deseo y la lujuria, no hay lugar para la templanza.

La vejez que se encarga de que no gocemos de lo que no nos conviene… el placer impide la reflexión, es enemigo de la razón, de la mente.

La vejez se abstiene de los desmesurados banquetes.

“Simposio” = comida en común

…yo no sólo disfruto del deleite de la conversación, con los de mi edad, que ya quedan pocos, sino también con los de la vuestra y con vosotros.

A mi me gusta… presidir el banquete… el brindis.

Nada es molesto si no se desea.

Cirio… a él no le importaba el oro, sino mandar sobre quienes lo tenían.

Nada puede haber ni más abundante para gozarlo, ni más hermoso para la vista que un campo bien cultivado… gozamos del deseo de poder cultivar el campo hasta los últimos momentos de la vida.

La corona de la vejez es la autoridad. Los frutos de la autoridad los produce la edad vivida honestamente desde el principio (p 27).

Sin embargo, los ancianos negligentes, según dicen algunos, están angustiados, son iracundos y difíciles, incluso, si hurgamos, algunos son hasta avaros. Estos son vicios del carácter, no de la vejez.

 

IV.               Queda la cuarta causa: el hecho de que la cercanía de la muerte parece que atormenta y angustia a nuestra edad.

¿Por qué la muerte es la desazón perenne de la vejez, cuando bien se sabe que está siempre presente y que también es común a la juventud?

La vejez es mejor que la adolescencia, el joven espera, el anciano ya lo ha conseguido.

Ni siquiera, como gustaría en general, es necesario que el actor actúe en toda la obra hasta el final para ser aplaudido… Lo importante es que en el tiempo que se le asigne actúe con toda perfección.

Siempre es inseguro en la senectud el momento final.

El fin óptimo, sin duda, es vivir con una mente íntegra y con los sentidos en plena forma.

Es indudable que tenemos que morir, pero es incierto hasta el último momento.

La consecución de todos los anhelos produce la satisfacción de la vida… Cuando llega la saciedad de la vida se crea el momento, ya maduro, para la muerte (p 32).

Nada hay más semejante a la muerte que el sueño.

¿Por qué precisamente los más sabios mueren con un espíritu muy sosegado, y los necios muy desasosegados?

La vejez es breve, y no sólo no es molesta, sino que es agradable.

Si realmente no vamos a ser inmortales, es deseable que todo hombre muera en su momento oportuno.

Barcelonines (14)

 Miret, Núria. Barcelonines. Barcelona. L'Arca. 2017 (p 219)

Inteligencia intuïtiva (13)

 Gladwell, Malcolm. Inteligencia intuitiva. Barcelona. Taurus. 2005 (7ª edició del 2009) (p. 262)

Nuestro cerebro saca conclusiones sin decirnos enseguida que lo está haciendo (p 18)

Inconsciente adaptativo... especie de ordenador gigantesco que procesa rápida y silenciosamente muchos de los datos que necesitamos para continuar actuando como humanos.

Creemos que obtendremos mejores resultados recopilando la mayor cantidad de información... Sólo confiamos en las decisiones conscientes (p 21)

Al analizarse una hora de conversación entre marido y mujer, puede predecirse con un 95% de exactitud si la pareja seguirá casada transcurridos quince años (p 29)

Selección de datos significativos... la capacidad que tiene nuestro inconsciente para encontrar patrones (p 30) L'exemple de les dones que seguien les comunicacions amb morse durant la II guerra mundial i que eren capaces diferenciar qui feia la transmissió

Samuel Gosling... "Inventario de los cinco grandes factores" (p 42)

1. Extraversión
2. Amabilidad
3. Meticulosidad
4. Estabilidad emocional
5. Apertura a nuevas experiencias

...escuchar breves fragmentos de conversaciones entre facultativos y pacientes (p 47)... Los pacientes entablan pleitos por la forma en que fueron tratados... La gente no demanda a los médicos que les gustan (p 48)

Los juicios instantáneos y la cognición rápida ocurren detrás de una puerta cerrada (p 60)

Tenemos una tendencia excesiva a dar explicaciones de cosas para las que en realidad no tenemos ninguna explicación (p 77)

La gente ignora las cosas que influyen en sus decisiones (p 79)

Bob Golomb... vendedor de coches... nunca intenta juzgar a nadie por su aspecto (p 100)

Napoleón Bonaparte (1769-1821) "Un general nunca sabe nada con certeza, nunca ve al enemigo con claridad y nunca sabe con seguridad donde está" (p 115)... la guerra es imprevisible, confusa y no lineal (p 116)... En los juegos de guerra hay que tomar decisiones rápidas en condiciones de mucha presión y poca información (p 117)

La espontaneidad no es azar (p 123)... sabiduría, experiencia y sentido común (p 127)

Lo que perjudica a los médicos cuando tratan de predecir el riesgo de infarto es que tienen en cuenta demasiada información... los médicos tienen más probabilidades de cometer errores cuando diagnostican a mujeres o a pacientes de algún grupo minoritario (p 145)

"los médicos consideran una frivolidad seguir directrices" (p 146)

• La toma de decisiones realmente acertada se basa en un equilibrio entre pensamiento deliberativo e instintivo
• A la hora de tomar buenas decisiones la frugalidad es importante.

Si se tienen demasiadas opciones, si se ve obligado a considerar muchas cosas de las que el inconsciente puede abordar cómodamente, se queda paralizado (p 150)

Si te dejas atrapar por la producción de información, acabas ahogado en los datos (p 151)

El sentimiento visceral sobre lo que quiere el público  es demasiado misterioso y demasiado incierto (p 162)

Pepsi vs Coca Cola... El problema de Coca-Cola fue que los tipos de bata blanca del laboratorio tomaron el poder (p 173)  Decisions lluny de la primera línia assistencial...

Para las decisiones importantes no hay certeza (p 182)

Cada minuto que pasamos en presencia de alguie, hacemos fluir una corriente constante de predicciones y deducciones (p 200)

La teoría de la lectura del pensamiento. Silvan Tomkins (1911-1991) & Paul Ekman... en una cara hay suficiente información como para poder hacer lectura del pensamiento a diario (p 220)

Autismo (p 220...)

1. La mente, ante una situación en que la vida corre peligro, limita radicalmente la variedad y cantidad de información que tenemos disponible (p 231)
2. La "falta de tiempo" es la segunda causa de "ceguera mental".

El factor esencial de la protección es la cantidad de "espacio de tiempo", es decir, la distancia que hay entre el objetivo y el posible agresor (p 237)

Podemos desarrollar nuestra capacidad de tomar decisiones rápidas: formación y experiencia (p 244)... la capacidad de extraer una enorme cantidad de información significativa a partir de una mínima cantidad de experiencia (p 248)

Atención a los detalles diminutos (p 261)

La nostra cançó (12)

 Batista, Antoni. La nostra cançó. Barcelona. Editorial Pòrtic, 2024 (p 234)

Piensa y razona como Sócrates (11)

 Wiss, Elke. Piensa y razona como Sócrates. Barcelona. Plataforma Editorial. 2023 (p 288)

...hay una manera de hacer este tipo de preguntas sin que el otro se ahohue en un pantano de emociones (p 21)

Tengo curiosidad por conocer tu historia ¿Te parece bien si te hago alguna pregunta al respecto? (p 22)

Lammert Kamphuis (1983, Voorburg, Països Baixos) es va graduar en Filosofía a la Universitat d'Utrecht i en Teología en la Universitat teològica de Kampen. "Filosofía para una vida única" 

Importància de formular la pregunta adequada (Einstein)

Las opiniones toman el valor de los hechos "nosotros sabemos la verdad" (p 27)

Brené Brown (San Anonio,. Texas, 1965). Brown és coneguda pel seu treball sobre la vergonya, la vulnerabilitat i el lideratge. "Estamos programados para la conexión".

Solo hay un bien: el conocimiento. Solo hay un mal: la ignorancia. Sòcrates (Atenes, ca. 470 aC - 399 aC)

Preguntar es algo que, como sociedfad, no dominamos demasiado bien (p 36)

Una pregunta es como una herramienta (p 38)... es una invitación... una buena pregunta pone en marcha la reflexión (p 39)

Una conversación profunda es un diálogo que investiga la experiencia de uno de los interlovutores (p 42)

Seis razones por las que a veces somos incapaces de hacer buenas preguntas.

Razón	Comentario
Biología	Hablar de uno mismo es más placentero que hacer preguntes. Es un síntoma de que no escuchamos (p 45) No hay cosa más molesta en una conversación que cuando la otra persona se apropia de tu historia: "A mí también me pasa! (pero peor)" (p 48) 60% del tiempo hablamos de nosotros mismos (p 51)
Miedo	A veces hacer preguntes nos da pavor. Tres coses que nos asustan: ·         Molestar a la otra persona ·         Nuestro propio dolor y malestar ·         Crear un conflicto, pelea o sensación de malestar Hay persones que evitan temes (p 55)
Recompensa	Puntúa mejor una opinión que una pregunta. Formular una pregunta implica tener curiosidad por la respuesta (p 59) Parece ser que preferimos ser ignorantes a parecer tontos (p 60) La curiosidad se considera una debilidad (p 61) No nos gusta dudar (p 63) “No lo sé”: aprender a tolerar el no saber (p 64)
Objetividad	Hemos perdido nuestra capacidad de razonar objetivamente. ...las opiniones adquieren el rango de hechos... la objetividad pasa a un segundo plano (p 67) Hacer preguntas, con sinceridad y curiosidad, podría significar que tuvieras que revisar tus propios puntos de vista (p 70)
Tiempo	Pensamos que hacer buenas preguntes cuesta tiempo. Reaccionamos de forma breve y rápida (p 74) Antes de empezar a pensar soluciones, tiene que estar claro cuál es el problema (p 75) Llevar a cabo una discusión requiere tiempo y disciplina (p 76)
Competencia	No lo aprendemos. Pensamiento flexible: no existe ninguna asignatura sobre “penar y hacer preguntas” (p 79) Aprender a distinguir entre opiniones y hechos (p 84)