El rei Lear (25)

 Shakespeare, William. El rei Lear. Barcelona. Quaderns Crema. 2008. Traducció de Joan Sellent (p 210)

Acte I  Escena I (p 15)

Lear... Del no-res no en surt res

Acte I  Escena II (p 29)

Gloster: "Aquesta política de venerar els ancians fa que el món amargui els millors anys de la vida... l'opressió tirànica dels vells.

Acte I  Escena III (p 37)

Goneril... com hi ha món que els vells dements es tornen criatures.

Acte I  Escena IV (p 38-39)

Kent... La professió que faig és la de no ser menys del que semblo... el meu mèrit principal és la diligència.

Acte I  Escena V (p 58)

Bufó... Doncs que abans de ser vell hauríes de ser savi

Acte II  Escena IV (p 84)

Bufó...T'enviarem a l'escola de la formiga, perquè t'ensenyi que a l'hivern no es treballa

Acte II  Escena IV (p 89)

Lear... "Filla meva estimada, confesso que sóc vell, i els vells fem osa..."

Acte II  Escena IV (p 94)

Lear... Els més mañvats resulten agradabñes quan hi ha agú que ho és més; no ser el pitjor ja es mereix un elogi.

Lear... El mendicant més pobre té un bé superflu

Acte III  Escena III (p 110)

Edmund... Els joves pugen quan els vells van cap avall

Acte III  Escena IV (p 116)

Lear... Fora, fora, bèns superflus

Acte III  Escena VI (p 123)

Kent... Tot ek seu coneixement ha cedit davant la impaciència

Acte IV Escena I (p 140)

Gloster... Moltes vegades les plenes facultats et fan refiar massa.

Acte IV Escena I (p 141)

Gloster... El mal d'aquests temps, els bojos guien els cecs

Acte V Escena I (p 187)

Edmund... Per defensar la meva posició necessito poder, no discussions

El pavelló núm. 6 (24)

Txékhov, Anton Pàvlovitx. El pavelló núm. 6. Barcelona. Editorial Minúscula. 2017 (p. 122)

De les dones i de l'amor en parlava amb passiói i entusiasme, però no havia estat mai enamorat (p 15)

La gent que té una relació de servei, per feina, amb el sofriment aliè, com ara els jutges, els policies o els metges, amb el temps d'endureixen de tal manera per la força del costum que, ni que ho vulguin, ja no es poden relacionar amb els seus clients d'una altra manera que no sigui la formal... (p 18)

Definitivament no sap manar, ni prohibir, ni insistir (p 32)

Si considerem que la finalitat de la medicina és alleujar el patiment amb els remeis, aleshores, sense voler-ho, et fas una pregunta: per què els hauríem d'alleujar?

• En primer lloc, diuen que els sofriments condueixen l'home cap a la perfecció
• I en segon lloc, en realitat, si la humanitat aprengués a alleujar els seus sofriments amb píndoles i gotes, abandonaria completament la religió i la filosofia, en les quals ha trobat fins ara, no només el refugi contra tota mena de mals, sinó fins i tot felicitat (p 34).

En aquest món tot, excepte les més altes expressions espirituals de la intel·ligència humana, és insignificant i mancat d'interès...És cert que tenim llibres, però això no es pot equiparar de cap manera a una conversa animada i al contacte personal (p 42)

La intel·ligència és passatgera, no és pas eterna, esclar (p 44)

En el fet que jo sigui metge i vostè un dement, no hi ha ni moralitat ni lògica, es tracta només de pura casualitat (p 57)

El pensament lliure i profund, que aspira a comprendre la vida, i un menyspreu abslut per l'absurda vanitat del món, són els dos béns més preuats que l'home ha conegut mai (p 61)

Cal aspirar a la comprensió de la vida, en aquesta comprensió hi ha el bé suprem (p 69)

Només la intel·ligència és interessant i admirable, tota la resta és insignificant i mesquina (p 82)

La veritable felicitat no és possible sense soledat! (p 92)

Maleïda vida -va remugar- I el més dolorós i insultant és que això no s'acaba amb un premi pels sofriments, ni amb una apoteosi com a l'òpera, sinó amb la mort (p 114)

El tirano (23)

 Greenblatt, Stephen. El tirano. Shakespeare y la política. Madrid. Alfabeto Editorial SL. 2019 (p 223)

La vida secreta del Papa (22)

 Perich. La vida secreta del Papa. Barcelona. Comanegra. 2025 (p 189)

Matar el nervi (21)

 Pazos, Anna. Matar el nervi. Barcelona. La Segona Perifèria. 2023 (p .200)

Característiques d'una generació:

• Estan sols
• Múltipls contactes emocionals sense continuïtat
• Decepcions emocionals contingudes
• Cap continuïtats en els projectes vitals
• Establiment de cntactes personals per atzar, sense cap propòsit
• Cap perspectiva professional o de coneixement
• No tenen objectiu... decideixen per impulsos
• La sensació és que fan moltes coses, però són infeliços-.

Poder i desig (20)

Pazos, Anna.Poder i desig. Barcelona. Fragmenta Editorial. 2023 (p 79)

Seria esgotador, certament, ser conscient tota l'estona  del garbuix de motius que hi ha rere les nostres accions (p 10)

Arendt (1906-1975)... la llibertat s'acaba quan es difumina la frontera entre la vida privada i la pública (p 13)

Els patriarques del judaïsme són humans imperfectes (17)

Putifar era un sacerdot, home de confiança del faraó.

Camille  Paglia (Endicott, Nova York, 2 d'abril de 1947) és una crítica social, professora universitària i escriptora estatunidenca... diu que el Gènesi és com "una declaració masculina d'independència respecte als cultes antics" (p 26).

A cada moment vivim atrapats en aquesta tensió entre el que som i el que podriem ser (p 43)

Una breu i atzarosa història de la vida (19)

 Català Amigó. Joan Anton. Una breu i atzarosa història de la vida. Barcelona. Angle Editorial. 2021 (p 447)