Aquesta pregunta me la faig des que ateniem els primers malalts amb ventilació mecànica a domicili. de vegades costa molt trobar el punt d'equilibri entre atendre les persones segons les seves nevessitats (i els pacients amb ventilació a domicili en tenen moltes de necessitats) i fer servir els recursos d'una manera raonable i equitativa.
És un pensament recurrent aquest. I avui una notícia l'ha tornar a desvetllar. A l'Hospital Vall d'Hebron han fet sis trasplantaments a cinc nens en vint-i-quatre hores. Hi han treballat més de 100 professionals: quin talent i quin esforç!
A la TV la cra dels pares del receptors encara reflectia el sofriment que han hagut de patir durant mesos esperant l'òrgan salvador. No veiem (naturalment) el sofriment dels familiars dels nens que han donat el seus òrgans. Vida per vida: l'alegria de qui la rep i la pena de qui la dona (només amb el consol de la generositat).
Mentrestant, als serveis d'Urgències dels hospitals hi ha pacients que s'hi estan 4-5 dies esperant un llit. Això són les contradiccions del sistema. I, naturalment, en cap cas dic que els diners dels trasplantaments han d'anar a urgències. De cap de les maneres. La pregunta és, per què no posem el mateix talent i el mateix esforç per resoldre l'atenció als serveis d'urgències? I, en part, és un problema de recursos. Però només en part. El punt crític per resoldre els problemes d'urgències no és el diner sinó el talent i l'esforç col·lectiu, dels qui treballen a urgències, però, sobre tot, dels qui no hi treballen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada