Ha plogut molt aquesta nit a Roda. Ho hem sabut abans d'obrir la finestra pel soroll de l'aigua que saltava la resclosa del pont Nou, Hem après de llegir el soroll del riu. Amb la finestra oberta hem confirmat que l'aigua baixa terrosa i que els martinets i els bernats pescaires ja no buscàven preses en les aigues somes. Massa corrent turbulent. Ni els ànecs suràven entre la resclosa i el pont Vell.
M'agrada estar-me a Roda (no pas per a viure-hi, però per estar-m'hi els caps de setmana o a l'estiu o per Nadal). Jaume Pomar (1943-2013) fa una definició de pàtria que, en el meu cas, explica la fascinació per Roda. En Pomer diu que té dues pàtries: la seva infància i la llengua. A Roda conflueixen les dues coses, la infància (els estius -llargs- i els caps de setmana de primavera, i l'hivern -amb la boira a la finestra de ca la iaia) i la llengua. L'adolescència és, tota, de Barcelona, però la infantesa és compartida entre Roda i Barcelona.
Per aquest inici nostàlgic del mes d'agost lliga molt bé Le Plat Pays, de Jacques Brel (1929-1978) (lletra de la cançó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada