dilluns, 17 d’agost del 2015

Perpignan / Perpinyà

Els vestigis del català al Rosselló costen de trobar en la vida quotidiana. Els rètols dels carrers al centre de Perpinyà estan traduïts (o fan constar el nom antic). Les quatre barres a alguns llocs indiquen una certa singularitat. I poca cosa més.

Les llengües són molt fràgils. Quan una generació decideix deixar de parlar una llengua i fer-ne servir una altra, dicta una sentència de mort. La següent generació només tindrà el referents dels avis i si, a més, es ridiculitza l'ús de la llengua abandonada, tenim un cas clar de mort anunciada. Un parell de generacions per fer desapareixér una llengua.


Això sí, cada dilluns al vespre, al peu del Castellet, fan sardades. Al final dancen un parell o tres de rotllanes. Però en un recó una noia jove s'entesta a ensenyar els passos a un noi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada