Riera de Sorreigs

Malgrat que durant els darrers anys hem grapejat el país amb mans maldestres (i en alguns casos, brutes), encara hi ha alguns espais tranquils i solitaris. (quan dic "país" em refereixo Catalunya i quan dic "nosaltres" amb refereixo als indígenes no als enemics exteriors).

El troç de la Riera de Sorreigs que surt de l'entrada del poble de Santa Cecília de Voltregà, és un d'aquests petits espais tranquils i solitaris. Malgrat la calor encara baixa un fil d'aigua per la riera.

Cap el 1967 vaig fer una estada de colònies a un mas que es deina Gallissans (de la família Senmartí, un dels membres d'aquesta família era el germà Fermí, de la Salle de Gràcia). Feia més de quaranta cinc anys que no veia de tan a la vora Sant Martí Xic. Hi haurem de pujar a la tardor.