Badar entre llibres: sobre comunicació científica.

Badar, en el sentit d'abstreure's, encantar-se, mirant alguna cosa pot servir per justificar la primera accepció d'aquesta paraula: descloure, obrir. Badar per una llibreria, sense prejudicis ni intencions prèvies, és una oportunitat per obrir portes intel·lectuals. El plaer de trobar un llibre inesperat no té preu.

Badant per la Llibreria Sauramps de Montpeller he trobat aquest llibre: Science et démocratie.

Aquest llibre, sota la direcció de Pierre Rosanvallon, recull les conferències que es van celebrar el mes d'octubre de 2013 al Collège de France, amb el mateix títol.

El títol i el director del recull van fer que la decisió fos instantània. Més endavant resumiré el llibre, però puc estar-me de comentar un capítol dedicat a la informació científica "Que peut faire et que fait le journaliste scientifique", l'autor del qual és el periodista Hervé Morin (@hervenirom), director del suplement de ciència i salut del diari Le monde.

La informació sobre ciència i medicina pressuposa que els autors es regeixen per la raó en la cerca de la veritat i el bé comú. Però, com en totes les activitats humanes, hi ha influències econòmiques, polítiques o de prestigi professional.

Hi ha molts problemes per poder identificar la informació científica de qualitat. Morin suggereix tenir en compte aquests elements:

1. "Infobesitat": més de 28.000 revistes científica amb quasi dos milions d'articles publicats, amb un creixement del 5% anual (p. 269). (l'Alfons Cornella d'això en diu "infoxicació"). Aquest coneixement només es pot gestionar amb filtres. No és una decisió fàcil, però cal treure el coneixement que hi ha en aquest allau de comunicació.

2. "Control de qualitat": els treballs més innovadors (més "trencadors") tenen més visibilitat (encara que no siguin els millors). Però una visió molt conservadora per garantir la qualitat pot amputar la innovació.

3. "Conflictes d'interès" La major part dels professionals en tenen de conflictes d'interès (el 100% dels experts en patologia del son reconeixen que tenen relacions amb la indústria). Hi ha conflictes d'interès molt perversos, com els que fa servir la indústria tabaquera que en lloc de negar els efectes del tabac es dedica a "sembrar dubtes científics".

4. "Credibilitat". La credibilitat de la font d'informació és crucial, ja sigui un periodista o un professional.

5. "L'era del trolls". L'aparició del comentarista "frenètic" (p. 277) és un fenomen de l'era digital. No és fàcil de controlar. Se m'acut que el fenomen troll pot ser una versió moderna del rumor.

6. "La veritat i la falsedat". És més difícil definir la "veritat" que identificar "errors". En qualsevol cas, allò que s'ha d'evitar confondre les opinions amb els fets (p. 279)

Malgrat tot, i això no és fàcil, s'ha de mantenir l'esperit obert a les novetats i a les postures minoritàries.

En definitiva, la informació que genera el món sanitari, si comptés amb filtres idonis, vetllés per la qualitat (sense ofegar les novetats), fos explícita en allò que fa referència als conflictes d'interès, neutralitzés els trolls i tingués sempre present la diferència entre opinions i fets, segurament seria molt útil per la ciutadania.

I tot això, només per badar per una llibreria de Montpeller!