Un article interessant del diari The Guardian fa referència al paper que juguen els robots en una residència de gent gran a Florència: estimulació cognitiva, ajuda per a caminar o per anar al WC.
Aquest robot forma part del projecte Robot-Era:
The objective of the Robot-Era project is to develop, implement and demonstrate the general feasibility, scientific/technical effectiveness and social/legal plausibility and acceptability by end-users of a plurality of complete advanced robotic services.
Aquest article sobre la utilització dels robots m'ha fet pensar en la relació cada cop més íntima de l'ésser humà i la tècnica. És fàcil de relacionar el robot amb l'home biònic, en el cyborg. El cyborg (organisme cibernètic) vas ser una idea que Manfred E. Clynes i Nathan S. Kline van proposar el 1960 per tal de permetre l'activitat extraterrestre dels éssers humans. Estrictament parlant els robots no formen part del concepte de cyborg però ben segur que la combinació de robots i l'ús d'estris tècnics implantats al cos per superar deficiències (o per a millorar-ne el rendiment) seran el pa de cada dia.
Eudald Carbonell ho diu d'una manera contundent: "La ciència i la tècnica ens ha fet humans". Allò que caracteritza els humans és la capacitat tecnològica, però no només en el sentit de fer servir estris, sinó d'inventar-ne de nous.
Aquest panorama no convenç tothom. És fàcil de sentir parlar de la deshumanització que causa la tecnologia. Es parla molt especialment de l'inpacte negatiu de la tecnologia en la relació metge-malalt. La tecnologia deshumanitza si ajuda a generar més desigualtats socials, però no necessàriament en la seva aplicació sanitària.
En el camp de la medicina allò que deshumanitza de debò és entrar a les habitacions sense trucar a la porta, la manca d'empatia amb les persones que sofreixen, fer servir la pantalla de l'ordinador com si fós una trinxera protectora o ser inintel·ligibles quan parlem amb els pacients, entre d'altres coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada