Innovació en la prestació de serveis

El problema no és la innovació en ciència, és la innovació en la prestació del servei sanitari. El centre d'innovació de la Mayo Clinic suggereix que el servei ha de ser accessible, assequible i orientat al valor.

Aquesta setmana, la revista JAMA anuncia que, al llarg del 2016, publicarà una sèrie d'articles sobre Innovations in Health Care
Delivery. Alguns dels elements que cal tenir presents per a definir la prestació del servei sanitari innovador són:

• Sostenibilitat (reducció del cost)
• Outcomes
• Promoció de l'auto-cura
• Treball en equip
• Seguretat
• Sistemes d'aprenentatge
• Eines de comunicació (i de localització, com exposen en un dels primers articles de la sèrie).
• Models específics per a grups de pacients amb necessitats comunes.

L'altre article sobre innovació en la prestació de serveis es refereix al model d'atenció a la comunitat de pacients d'alt-risc amb malalties cròniques.

L'atenció a aquest grup de pacients d'alt-risc que pateixen malalties cròniques (pacients que reingressen i/o consumeixen molts productes sanitaris) es basa en la intervenció d'equips multidisciplinaris específics que segueixen el pacient al llarg tot el sistema sanitari: ingrés, domicili, consulta ambulatòria...i fins i tot juguen un paper quan el pacient va al servei d'urgències. L'element crític d'innovació és que un sol metge (un equip) es fan càrrec de tota l'atenció del pacient (a l'hospital i a la comunitat) i es podrien definir com uns models de prestació de serveis sanitaris per donar resposta a les necessitats no cobertes de grups de població "diana".

Comparar té les seves complicacions: el model sanitari és diferent, l'atenció primària també, la definició de "risc alt" és qüstionable (entren en el programa els pacients que, com a mínim, l'any anterior van ingressar una vegada), el sistema de finançament és molt diferentetc... però aquests treballs suggereixen linies interessants de desenvolupament del model