És útil que els pacients gravin la conversa quan es visiten?

Què diríeu si un pacient us demana permís per gravar la conversa durant una visita mèdica? Fa uns mesos un article del Washington Post es feia aquesta pregunta. La impressió és que als metges no els fa cap gràcia que els pacients gravin les converses. Però amb un smartphone és tan fàcil de fer-ho! I té avantatges potencials, sobre tot, quan en deu minuts donem molta informació rellevant.

Glyn Elwyn, al BMJ, constata que en el món anglosaxó els pacients tenen tot el dret a gravar les converses amb els metges i que no han de demanar permís per fer-ho. I que si volen poden fer-ho d’amagat, encara que és evident que això representa una erosió de la confiança. D’entrada els metges no ho veuen clar.  La possibilitat de gravar les converses pot tenir efectes molt positius (avaluar fins a quin punt es comparteixen les decisions amb els pacients, com es pot millorar la comunicació...) i algun risc (relacionat amb possibles denúncies que poden provocar medicina defensiva).

Tsulukidze et al identifiquen quatre grans temes al voltant de la gravació de les visites:

1. És una situació nova que genera reaccions diverses (a favor i en contra).
2. Alguns veuen clarament que aquesta pràctica és una erosió de la confiança.
3.  D’altres que és una prova que les relacions metge-pacient estan canviant. Si el pacient és el centre, la gravació és un dret per garantir que no oblidarà cap recomanació que li facin. O també perquè un altre metge de confiança participi en directe en la conversa (com per exemple un familiar que és metge).
4. És evident que hi ha controvèrsies sobre aspectes legals i sobre els resultats objectius d’aquesta pràctica.

Potser el tema més delicat és el de la confiança. Però de qui no es refien els pacients que volen gravar la conversa, del metge o d’ells mateixos? Jo tendiria a pensar que la gravació va més en la segona direcció. Els pacients no es refien de poder retenir tota la informació i, per això, la gravació és una bona opció. El Cullman Regional Medical Center (Good to Go) grava les recomanacions que es fan als pacients a l’alta, les penja al núvol i el pacient hi pot accedir des de casa quan vulgui.

La digitalització ho canvia tot. Fa quatre dies ningú no gosava fer fotografies de les diapositives que es presenten en una conferència (i era possible fer-ho). Ara hi ha un munt de gent que en lloc de prendre notes fa fotos amb l’smartphone. Quan les presentacions es feien amb diapositives ningú no gosava demanar la diapositiva al conferenciant. Ara pengem les presentacions a la xarxa perquè tothom en pugui fer ús.

Si algú es pensa que la digitalització no arribarà a la conversa que es manté en el curs d’una visita crec que s’equivoca. Cal veure quina és la millor manera de fer-ho, però és molt fàcil de fer (gravar) i no hi ha massa arguments per impedir-ho.

Per cert, de les imatges digitals que projectem en una conferència, encara n’hem de dir diapositives?