Si l'encerto l'endevino

No ens en podem escapar ni dels resums de finals d'any i dels bon propòsits per l'any següent...ni de les pediccions! De vegades les prediccions semblen allò de si l'encerto l'endevino i, fins i tot, ESADE posa nota als organismes que fan prediccions,

A través de @genisroca lleigeixo: The world in 2025: 8 Predictions for the Nest 10 Years. Està clar que només hi ha una cosa constant: el canvi. Una de les vuit preduccions es refereix als canvis en el model d'atenció sanitària (però de fet, totes vuit prediccions, d'una manera o d'una altra, tenen a veure amb la salut):

1. Ordinadors que podran processar com el cervell.
2. Internet de les coses (sensors)
3. "Coneixement perfecte" gràcies a la gestió de gran quantitat de dades.
4. Connectivitat global
5. Discrupció en l'atenció sanitària.
6. Realitat virtual i augmentada
7. Sistemes d'intel·ligència artificial.
8. Blockchain: transferència segura de valors i béns.

A l'apartat sobre la disrupció en l'atenció sanitària diuen textualment:

Biometric sensing (wearables) and AI will make each of us the CEOs of our own health

Aquesta idea de ser el gestor de la pròpia salut és seductora: el centre és l'individu que pren decisions. Ara en parlem molt sovint en aquesta direcció: personalització, precisió, centrats en la persona.  Però això no és tot, ni ho explica tot. Aquesta aproximació sembla molt influeïda per un canvi en la idea de salut, com si la salut fós un producte més. El manteniment de l'estat de salut és un problema individual (en part) però, sobre tot, és un problema social. Els determinants de la salut són molt diversos: la conducta personal, el context social, l'ambient, la genètica, l'atenció sanitària o l'estrés. I aquest determinants contribueixen a la salut d'una manera molt diversa (i que canvia segons les circumstàncies).

Fa més de 150 anys John Snow (1813-1858) va dibuixar aquest mapa dels casos de còlera a Londres. Un dels principals focus de contagi era una font contaminada. El tractament va ser treure la maneta de la bomba, de manera que no es podia extreure aigua de la font. El conjunt de la població es beneficia d'una acció allunyada de l'accés als serveis sanitaris, entesos d'una manera individual i "medicalitzada". És la salut pública (article interessant de Thomas Frieden al NEJM)

La salut individual i la de la població no són antagòniques. El repte és pensar en les dues dimensions a la vegada: allò que beneficia a les persones (individuals) i les accions que beneficien al conjunt de la població. I les prioritats segur que són diferents. Des del punt de vista individual la precisió i el govern de la pròpia salut és important. Des del punt de vista del conjunt de la població potser és prioritari centrar l'atenció durant els primers anys de vida o proveïr serveis socials adequats com una eina potent per atendre la cronicitat. El debat és quin pes té cada dimensió, sabent que s'han de tenir presents totes les dimensions.

Tot això ve d'unes prediccions. I en tindrem més de prediccions...