- Més diners per a salut mental (especialment infantil i juvenil). Per a Salut mental càncer i diabetis aplicaran unes qualificacions semblants a les que fan servir per avaluar els serveis educatius (Ofsted-style ratings).
- Els pacients tindran accés a tota la història clínica electrònica. L'objectiu és un NHS "sense papers" i promoure el control del pacient de la informació referent a la seva salut.
- Diagnòstic de càncer en menys de quatre setmanes.
- Més inversió per l'atenció primària, fonamentalment per a contractar més metges de família.
- Alguns serveis hospitalaris hauran de treballar set dies a la setmana (el detonant és l'increment de mortalitat durant els caps de setmana)
- Integració social i sanitària.
- Millorar la seguretat clínica (creació de les No blame investigation units, imitant la indústria aeronàutica).
No vull jutjar uns objectius sense conèixer el context, però com a titulars semblen coherents. De tota manera, no tot són flors i violes al NHS. Aquest article de The Guardian és prou contundent: calen més diners, amb l'staff adequat i amb els clínics i els pacients en el seient del conductor (també en podriem parlar d'aquestes tres premises, però les podríem afegir als titulars).
En qualsevol cas, el problema no és la coherència dels titulars, sino la manera com es resoldran els problemes. Està bé parlar de diners, però molts d'aquests titulars parlen de canvis molt profunds en la manera de treballar i això no s'arregla només amb diners. Per canviar la manera de treballar cal escoltar tots els implicats, establir mecanismes de participació transparents i eficaços, negociar i pactar, i mirar a llarg termini (i tot això, avui, a casa nostra, pot semblar una mica irònic, però no és la meva intenció).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada