Traducció, estudi introductori i notes de Ferran Sáez Mateu.
No sé pas quins bàrbars són aquests (perquè els grecs anomenàven així tots els pobles estrangers) (p 93).
Vet aquí com cal tenir cura de no deixar-se captivar per les opinions vulgars: cal jutar-les des de la perspectiva de la raó, i no segons la veu comuna (p 94)
...cadascú anomena barbàrie tot allò que no quadra amb els seus propis costums (p 101)
...però sí que, tot criticant aquelles faltes, siguem cecs amb les nostres (p 113)
Podem, doncs, anomenar bàrbars aquells pobkles amb relació a les regles de la raó, però no pas amb relació amb nosaltres, perquè els guanyem en tota mena de barbàries (p 115)
La valentia no consisteix en la fortalesa de les cames i dels braços, sinó en el coratge de l'ànima (p 118)
En segon lloc, i tenint en compte que en la seva llengua els homes s'anomenen entre si meitats, van dir que havien observat entre nosaltres homes rics i farts de tota classe de comoditats, mentre que les seves meitats es trobavem pidolat a les portes dels altres, demacrats per la fam i la pobresa (p 124)
Els semblava estrany que aquestes meitats necessitades patissin una injustícia com aquella, i que no agafessin els rics pel coll o calessin foc a les seves cases (p 125)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada